viernes, 8 de abril de 2016

MI VIAJE SOLIDARIO

¡Hola a todos! Mi nombre es Alex De Miguel y he vivido una experiencia que me ha marcado mucho. He viajado con mis padres, mi hermana Claudia y mi primo Rubén a la República Dominicana para pasar mis vacaciones de pascua con mi familia y  poder visitar el barrio de Boca Chica. Pero, ¿qué se me ha perdido a mi en el barrio de Boca Chica? Mi amigo Cristian y otros amigos y amigas míos a los que, junto con mi clase, hace un año que intentamos ayudar en todo lo que podemos.

Todo comenzó hace justo un año, en una clase de tutoría, mi preferida, el Sr Mayans nos lanzó un reto: “Hacer posible lo imposible”. Teníamos que pensar en una cosa que fuera imposible de hacer y después, teníamos que hacerla posible aplicando soluciones reales pero creativas. Al principio no entendimos muy bien lo que quería conseguir y comenzamos a pensar en coches voladores, en vivir en otros planetas o en una máquina que te hiciera los deberes. Pero Teresa tuvo una idea que nos gustó a todos: Acabar con la pobreza en el mundo.

Todos estuvimos de acuerdo que era algo imposible, pero que a su vez, es algo que depende de todos y cada uno de nosotros. Así que decidimos que ese sería nuestro reto a conseguir.
Después de hacer una lluvia de ideas, empezamos a buscar ONGs con las que poder colaborar. Encontramos muchas; grandes y pequeñas. Pero hubo una que nos gustó más que las otras por la manera que tiene de ayudar a los demás: AEA Solidaria.

Los que siguen este blog, sabrán que AEA Solidaria es una ONG que ayuda a países de Latinoamérica, especialmente a niños que no pueden cubrir sus necesidades básicas: ir al colegio, tener una casa digna, tener ropa y material escolar, tener acceso a medicamentos…
Durante todo un curso hemos colaborado con ellos enviándoles cuadernos y material que ya no utilizábamos en nuestras clases, hemos hecho campañas de recogida de zapatos escolares y deportivos, también campañas de recogida de ropa y todo tipo de donaciones.

Dos de los proyectos más importantes que hicimos fueron “Bancos para Los Cocos” que es un poblado de refugiados haitianos en República Dominicana que llegaron después del terremoto de 2010. Y el de “Centro CCO Monterrey” financiando la compra de material y mobiliario escolar.
AEA Solidaria consiguió que varios chicos de República Dominicana y Bolivia vinieran a Mallorca para el estreno de su documental “Sueños que vuelan”, que hicimos en nuestro colegio y al que nosotros, los alumnos que decidimos ayudarles, también asistimos. Cristian vino también a visitarnos un día a clase y nos dio las gracias por todo lo que le ayudábamos a él y a sus amigos y amigas.

Volviendo a mi viaje. Lo primero que hice fue ir al hotel donde se alojaba Marta, una de las directoras de AEA Solidaria y allí me encontré con Cristian y sus amigas. Desde allí, nos llevaron a ver la casa de Cristian y a que viéramos cómo son las casas en Boca Chica. No tienen nada que ver a las nuestras. Son barrios con casas hechas con materiales como piedra, madera, plásticos… El Sr Mayans ya nos había enseñado algunas de las fotos que hizo en verano en su viaje para poner en marcha los proyectos que comenzamos. El barrio de Boca Chica, especialmente, es muy diferente a un barrio de aquí. Por ejemplo,  la carretera no era de asfalto, era de tierra, hacía mucho calor y todo estaba un poco desordenado y sucio. Es muy diferente a donde vivimos nosotros y verlo en persona, me ayudó a entenderlo mejor.

Después de ver la casa de Cristian, fuimos todos al Centro CCO Monterrey. Cuando llegamos, estaban todos esperándonos para darnos la bienvenida con canciones y bailes. Todos nos dieron abrazos y las gracias. Fue muy bonito porqué pese a que no tienen mucho, la gente está muy contenta y agradecida con los que les ayudan. Parece que son más felices con menos, que algunas personas en nuestro país que tienen más cosas que ellos…

Esta es una de las "dinámicas"con las que reciben a los visitantes los chicos y chicas del Centro CCO Monterrey en Boca Chica.

Les explicamos porqué habíamos venido a conocerles. Aunque ya lo sabían. Les contamos el proyecto que habíamos empezado en nuestra clase y que recaudamos dinero para que ellos puedan tener lo que necesiten y que ahora, recaudaríamos dinero para que les puedan construir un comedor y amueblarlo. Como cada año viajo a Santo Domingo con mi familia, habíamos decidido ir a verlos para conocer cómo les estábamos ayudando y a pasar una mañana con ellos.
Les encanta cantar y jugar. A los chicos, les gusta mucho el fútbol, así que los cuadernos del RCD Mallorca que les llevamos, seguro que les hicieron mucha ilusión. Estuvimos toda la mañana en el centro con ellos.

Estos son los cuadernos del RCD Mallorca que les llevamos para sus clases. Les encanta el fútbol.

Nos enseñaron dónde tienen pensado hacer el comedor si consiguen suficiente ayuda. Ese va a ser nuestro siguiente reto, recaudar fondos para que ellos tengan un lugar dónde poder comer juntos después de las clases.

Es algo que me ha gustado hacer porque agradecen lo que damos por ellos. Mirando fotos del viaje del Sr Mayans o de lo que nos enseñaron las Martas e Isa cuando vinieron a presentarnos AEA Solidaria, he podido reconocer a chicos y chicas y lugares en los que luego he estado. Me ha gustado mucho verlo con mis ojos, pero ha sido una experiencia un poco dura.


Alex De Miguel

6º Miss Campion

jueves, 7 de abril de 2016

SEVEN GABLES

Quan ma mare era molt petita els meus avis compraren una casa molt antiga que tenia mes de 500 anys. Als meus avis els hi agradava molt la casa. Abans vivien dos senyores molt majors i un dia, quan la meva padrina va anar a la casa a deixar uns mobles una de las senyores li va dir que la casa estava encantada i va començar a contar li històries d’aparicions però que el fantasma era bo i que mai els havia fet res.

La meva padrina li va contar al meu padrí lo que havia dit la senyora sobre el fantasma al meu padrí, i aquest li va dir que no escoltes a aquestes senyores perquè ja eren molt majors i estaven un poc boges. Així se varen oblidar un poc d’aquest tema però lo tenien en es cap.

La casa era molt gran era molt gran. Vull explicar que la casa s’anomenava Seven Gables perquè ‘Gable’ es el típic triangle de les cases de l’època i aquesta casa tenia set ‘Gables’. A d’alt tenia 11 dormitoris i cada dormitori tenia un rentamans. Com que la casa era molt antiga, va venir el lampista per revisar totes les canonades i li va dir al meu padrí que  estaven en molt mal estat i que era necessari canviar les totes i que li sortiria molt costós perquè eren canonades per 11 dormitoris.  El meu padrí li va dir al lampista que no era necessari dur aigua als dormitoris i que les podia treure totes. Només va posar canonades noves a dos banys; el dels meus padrins i el de la meva mare i el seu germà.

La família va viure tres anys a la casa i no va passar res. Però la meva avia mai se sentia molt segura. Per exemple per la nit si volia beure aigua la meva padrina li demanava al meu padrí que baixes. Finalment varen trobar una casa que lis va agradar mes i la varen comprar.

Quan feien la mudança, el darrer dia la meva padrina va anar al darrer dormitori de tot el passadís per treure unes cortines i se va encontrar amb que l’aixeta del rentamans estava oberta i sortia aigua calenta.  La meva padrina va tancar l’aixeta i va treure les cortines. Quan va anar al seu dormitori, li va dir al meu padrí que s’havia estat molt descuidat perquè havia deixat l’aixeta oberta en aquell dormitori i que això era un desaprofitament d’aigua. El meu padrí li va mirar com si estigues boja i li va dir que això era impossible perquè no hi havia aigua a ningú dormitori del passadís des de feia anys i que segurament la meva padrina s’ho havia imaginat. La meva padrina va dir que no s’ho havia imaginat i li va fer acompanyar-la al dormitori per mostra-li  que estava mullat. Efectivament, quan varen mirar el rentamans, estava tot mullat i havia gotes d’aigua per tot. El meu padrí no s’ho podia creure, li va mostrar a la meva padrina que entre el rentamans i la paret no havia cap canonada i lo que estaven veient era totalment impossible…


En aquest moment la meva padrina va dir que això havia estat el fantasma i que era la seva manera d’acomiadar-se de la família perquè era el seu darrer dia a Seven Gables…

Imatge actual de la casa "Seven Gables"



Pepe Cañellas
6º Sr. Hernández

viernes, 11 de marzo de 2016

PENSAMIENTO POSITIVO. ACTITUD POSITIVA

Un año más, los alumnos del sr Mayans hemos comenzado un proceso de crecimiento interior y educación emocional que nos llevará a desarrollarnos plenamente gracias a saber utilizar nuestro pensamiento y actitud positiva ante los obstáculos que nos impiden avanzar.

La primera actividad de sensibilización la desarrollamos el primer trimestre con el proyecto "Lo mejor que sé hacer". A partir de ahí, cada alumno, con la ayuda del maestro, diseñó su DAFO, sabiendo identificar también aquello que nos limita y que es necesario mejorar.

Realizamos más actividades relacionadas con la autoestima y confianza en uno mismo como el taller de masajes, el taller de respeto y tolerancia, el taller de las falsas apariencias...

Con la llegada del nuevo año, intentamos profundizar más en la importancia del trabajo en equipo, pero el de verdad, el que implica sacrificar algo tuyo en beneficio del grupo. De nosotros mismos, surgió la idea de jugar no siempre a lo mismo (a fútbol los chicos y a pilla-pilla las chicas). Nos mezclamos más, compartimos más. Incluso, a veces, dejamos de hacer cosas que nos gustaban para hacer cosas que les gustan a los demás.

La semilla estaba sembrada y comenzaba a germinar. Era el momento de dar una vuelta de tuerca más.

Llegados a este punto, aprovechamos los dispositivos móviles que tenemos en clase, y que usamos en un novedoso proyecto de enseñanza-aprendizaje, para que cada alumno reciba de manera inmediata un mensaje de ánimo nada más abrir su tablet.

Os dejamos algunas imágenes de los fondos de pantallas de aquellos alumnos que, dos meses después, seguimos conservando estos mensajes de ánimo. ¿Qué os parecen?


Dylan Day es un gran deportista y un excelente alumno que nunca se rinde.

Andrea Kelly quiere llegar muy lejos.

Mark Henao es muy fan de la idea de Walt Disney para tener un futuro mejor.

Adrián Martín es un superdeportista que, cuanto más practica, más suerte tiene y menos se frustra.

Joan Comas vive el momento y se deja llevar por sus sentimientos.

Fernando Herranz quizás no sea médico, pero tiene la receta perfecta.

¡Andrea Kelly va a por todas!

Roman Palchevskiy se ha caído muchas veces.

Miquel Coll es un gran deportista experto en las mejores batallas.

Anneliese Dodson es curiosa y entusiasta.

Loiue Kemna tiene un gran sentido de la amistad y fidelidad.

Diego Garzón nunca pierde.

Sophie Ruch sabe lo importante que es vivir el momento.

Pascal Prinz es un amante del surf y de su filosofía de vida.

Caroline Larsen tiene muchos sueños por cumplir.

Ella Conyers sabe que hay una razón por la que ocurren las cosas.

Aleix Llambias sabe lo que realmente vale en la vida.

Marta Pou siempre recordará que Coca-Cola sólo vendió 25 botellas el primer año.

Marta Pou tendrá mucho éxito.

Si Pilar De Diego se lo propone, Pilar De Diego lo consigue,

Mireia Mascaró sabe por lo que vale la pena luchar y sabe que lo tiene que hacer cada día.

Mark Henao tiene un suelo y lucha por conseguirlo.

Adrián Martín no se cansa de intentarlo, nunca.

Aston Blom tiene un potencial interior tan grande y tan profundo como su mensaje.

Leonardo Kristenko es un amante del surf y sabe que las adversidades ni se detienen ni se esquivan, se afrontan.

Esperamos que os guste la idea y que afrontéis la vida como nosotros; de forma positiva, con una sonrisa, con ilusión y pasión. Sólo si estás del todo satisfecho con tu esfuerzo, realmente, merecerá la pena todo lo que hayas hecho.

                                                                        
                                                                        Un fuerte abrazo, clase del sr Mayans - Atenas 2015/16

miércoles, 9 de marzo de 2016

LA UNIÓ EUROPEA

Els alumnes de 5è del curs 2014/2015, varen preparar molt bé el tema de la Unió Europea. Per aquest motiu, els alumnes de 5è d'enguany, hem pogut aprofitar la seva bona feina per aprendre més com funciona el nostre continent.

Murals gunayadors del projecte "La Unió Europea" Socials - 5è 2014/15.

A partir d'aquesta informació, el Sr Mayans ens ha dividit en grups de feina on cada grup ha hagut d'investigar sobre el logo que ens ha aferrat a la taula. Una vegada em descobert el nostre logo i a quina institució europea pertany, hem fet una lectura sobre na Simone Veil i la seva vida.

A més a més, engunay hem afegit un grup més de feina que és l'Eurozona, és a dir, aquells països d'Europa que tenen una moneda única; l'EURO (€).

La passada setmana, varem fer una excursió pel centre de la ciutat de Palma i varem fer una recerca d'estils arquitectònics basant-nos en els bitllets d'euro i la seva recreació sobre la història de l'art.

Imatge de l'entitat HSBC.
Estàtua d Jaume I el Conqueridor a la Plaça d'Espanya.

Façana principal del Parlament de les Illes Balears.

Esglèsia de Santa Eulàlia.

Arc de ferradura dels Banys Àrabs de Palma.

Porta lateral de la Catedral de Palma.

Façana principal de la Seu.

Palau Reial de l'Almudaina
Amb tota aquesta informació i amb l'estudi, durant el primer trimestre, del continent europeu (relleu, aigües, clima, països, capitals, banderes...), estam preparats per investigar com funciona la Unió Europea.

Aquí vos presentam les 6 institucions de la UE que estudiarem aquests dies:

PARLAMENT EUROPEU

El Parlament Europeu representa a tots els ciutadans de la UE i té dues seus: a Estrasburg i a Brusel·les. Els seus membres es diuen eurodiputats. Juntament amb la Comissió Europea, estudien i aproven lleis i pressupostos.

Parlament Europeu.


TRIBUNAL DE COMPTES

El Tribunal de Comptes està format per un representat de cada país membre de la UE i té la seva seu a Luxemburg. S'encarrgea de controlar que els fons de la UE s'utilitzin correctament i per als objectius que han dictat el Parlament i la Comissió.


Tribunal de Comptes.


CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

El Consell té la seu a Brussel·les i juntament amb el Parlament Europeu, s'encarrega d'aprovar les lleis de la UE. Està format pels ministres de tots els governs dels estats membres de la UE. S'agrupen per àrees, per exemple, educació, justícia...

Consell d'Europa.


TRIBUNAL DE JUSTÍCIA

El Tribunal de Justícia està format per un jutge de cada país membre de la UE i té la seva seu a Luxemburg. Assegura el compliment, respecte i aplicació de les lleis de la UE a per igual a tots els països membres.

Tribunal de Justícia.


COMISSIÓ EUROPEA

La Comissió Europea té la seva seu a Brussel·les i els seus membres s'anomenan comissaris. Són el govern de la UE. Fan les lleis i administren tot el grup.

Comissió Europea.

L'EUROZONA

L'eurozona o zona euro està formada pels països de la UE que han adoptat l'euro € com a moneda única i oficial. Espanya forma part dels 18 països membres.

MÉS INFORMACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA

La bandera de la Unió Europea està formada per 12 estrelles dauradas damunt un fons blau que simbolitzen la idea d' UNITAT, SOLIDARITAT i HARMONIA.

L'himne de la Unió Europea és la música de "l'Oda a l'alegria" de la Novena simfonia de Beethoven.

El lema de la Unió Europea és "UNIDA EN LA DIVERSITAT" i és degut a la gran pluralitat de ciutadans, llengües, cultures, tradicions i creences diferents dins un mateix i gran territori.

El dia d'Europa és el 9 de maig perquè al 1950, aquell mateix dia, es va llançar la idea de crear una unió entre els països d'Europa.

L'euro és la moneda oficial dels països de l'eurozona, és a dir, dels 18 països d'Europa que han adoptat aquesta moneda com a única. Espanya és un d'ells.


Bandera de la UE.

miércoles, 17 de febrero de 2016

MISTERIS SENSE RESOLDRE: 2. El monstre del Llac Ness

El monstre del Llac Ness és un misteri al voltant de l’existència o no d’un animal acuàtic que viu a un llac d’Escòcia.

Les persones que viuen allà, coneixen al misterios monstre com a Nessie. Els científics i altres experts diuen que les proves no sónprou  convincents, però hi ha persones que afirmen haver-ho vist.
Els avistaments varen començar a registrar-se l’any 1886, però hi ha rumors des de fa 1.500 anys!!!

Així podrien ser els avistaments de Nessie, el monstre del Llac Ness:

Imatge de Viquipèdia sobre els diferents tipus d'avistaments de Nessi


A mi, personalment, sempre m’ha agradat pensar que si existeix, però a dia d’avui, encara és un misteri…

Leo Rodríguez

Sr Hernández

martes, 16 de febrero de 2016

MISTERIS SENSE RESOLDRE: 1. Les línies de Nazca

Són unes línies i jeròglifics fets a terra situats al desert de Nazca, a un altiplà  àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre Nazca i Palpa, a les Pampes de Juana (Perú).

Les línies són d'uns 40 o 210 cm de gruix. Algunes figures poden arribar als 275 metres de llarg, però totes són molt variables. Estan fetes a una terra negra i vermella. Probablement els habitants de la zona varen utilitzar cordes per traçar les línies, varen dibuixar unes 800 figures. Es conserven gràcies al clima, ja que no plou massa.

Varen ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Aquestes figures només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire i varen ser descobertes per en Toribio Mejia Xesspe, que feia senderisme per la  zona l'any 1927.

La cercadora Maria Reiche va ser una de les primeres científiques en que va estudiar aquest misteri i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació. De fet, varen ser inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1994. Als darrers anys han sofrit uns danys a causa del pas del temps.

Imatge de El colibrí.



Sylvia Enseñat
Sr Hernández 

Imatges de Google Images i informació adaptada de Viquipèdia.

lunes, 8 de febrero de 2016

REGALADME UNA EDUCACIÓN COMPLETA. REGALADME FÁBRICA DE VALIENTES

Mi nombre es Claudia Pujol y soy una alumna de 6º de primaria. Quiero compartir con vosotros una experiencia que me ha cambiado la vida. Otros compañeros como Hugo, Patricia, Anna e Isabel también lo han probado y queremos que sepáis de qué se trata.


Todo comenzó una semana después de acabar el cole, el curso pasado. En clase, ya habíamos estado hablando de este grupo de niños y niñas que son capaces de superar sus miedos, de enfrentarse a la vida y de superar con fuerza de voluntad los obstáculos del día a día. Utilizábamos las clases de tutoría para hacer actividades que fomentaran la empatía, el respeto, la confianza, el superar los miedos...


Yo soy muy tímida y en las clases, mi tutor me ha ayudado a superarlo. Cuando algunas amigas comenzaron a decir que existía un lugar en el que los niños iban a aprender y se lo pasaban muy bien y que aprendían a ser valientes, quise saber de qué se trataba. 

¡Fábrica de Valientes es como nuestra clase! Nuestro profesor la llama "academia de superhéroes". Nos dice que ser superhéroe no es llevar los calzoncillos por encima de los pantalones y todos nos reímos. Pero es verdad. Ser superhéroe es ayudar a los demás a conseguir que sean mejores personas. 

Todo era nuevo para mi y, al principio, fui muy asustada. Pero iban pasando los días y cada vez me sentía mejor, con más confianza y segura de mí misma.


Lo que más me gustó fue que teníamos una pulsera con nuestro nombre y que hacíamos muchísimas actividades. Paty es muy maja y nos ayuda en todo. Aprendemos de manera divertida. Las excursiones eran súper chulas! Y la gymkana, las cabañas y las noches de juegos.

¡Me lo pasé en grande y me gustaría volver!


Gracias a mis padres, amigas y profe por animarme a ser Valiente. Y gracias a Fábrica de Valientes por ayudarme a crecer.

Valientes Mauis de 6º