Soy DYLAN CASADO SUBINOVA , un jugador de baloncesto de CB LaSalle.
Al principios de temporada 2014 - 2015 empezamos con las nuevas entrenadoras los entrenos muy muy duros. Casi en todos los entrenos iba al 100%. Pero en los partidos como estaba tan nervioso no conseguía ir 100%. Sentía miedo por hacer cosas mal como hacer cambios de mano y que se perdía la pelota , como hacer mal la defensa , tirar la canasta y que la falle.
Mis padres querían ayudarme y me decían que tengo que disfrutar y hacerlo como en los entrenos.Pero seguía sin funcionar. Lo pasaba bastante mal!
Un día le pedí ayuda a mi profesor y tutor el señor Mayans. Él me dijo: ' Cuando estás en el banquillo relájate y piensa que vas hacer con la pelota. También observa tus compañeros que hacen ellos con la pelota'.
Cuando mi madre me llevaba a los entrenos siempre escuchaba música . Después de hablar con mi profesor dejé de escuchar la música y me concentraba de lo que iba hacer en los entrenos. ¡ POR FIN ME FUNCIONÓ !
Empecé jugar bien y mejorar cada día. A final de la temporada me subieron de categoría de MINI B al
MINI A. ¡ Estaba muy feliz !
Me gusta much Stephen Curry que es el jugador y MVP de NBA y empezé practicar sus movimientos y jugadas. Practico en mi casa los días que no tengo entreno porque me encanta. Hasta que me han cogido con Mis 3 compañeros de equipo hacer tecnificaciÓn con Alberto Alzamora que ha sido jugador profesional. Tendremos 4 sábados entrenos de 1 hora con él.
Mi objetivo es que me convoquen este año en la selección Balear. Y sigo trabajando tan duro. He mejorado tanto en mi ataque y en defensa que puedo parar al mas fuerte del equipo.
Mi consejo para todos vosotros que todo depende de vosotros y TODO SE PUEDE CONSEGUIR!
DYLAN
lunes, 26 de octubre de 2015
jueves, 3 de septiembre de 2015
DESAYUNO SOLIDARIO
¡Por fin ha llegado el día! Estoy nerviosa porque desde que acabó el cole he estado esperando que llegase este momento.
¡Me hacía mucha ilusión!
Nos han invitado a ser voluntarios en el desayuno solidario que organiza todos los meses AEA Solidaria para recaudar fondos para los niños de Santo Domingo. ¿Por qué? Pues bien, todo nace de una idea que tuvimos en clase. Nos propusimos ayudar a otras personas y con la ayuda de nuestras familias y del colegio, lo estamos haciendo.
Todo empezó a finales de mayo cuando las chicas de AEA Solidaria, Marta, Isabel y Marta, vinieron a conocernos y a explicarnos en qué consistía su trabajo. Esta es la ONG que propuse yo el día que hicimos la lluvía de ideas para seleccionar mejor a quién debíamos ayudar. Yo ya sabía a lo que se dedicaban y, tanto mis compañeros como mi tutor, estuvieron de acuerdo.
Durante el último mes de clase, fuimos recaudado dinero para poder financiar un proyecto en el barrio de Los Cocos, en la República Dominicana. En 20 días llegamos a superar los 1.700€. Nuestro tutor, el Sr Mayans, se lo contó al resto de profesores, y entre todos...¡Llegamos a los 2.000€!
Por ese motivo, las chicas de AEA Solidaria, nos invitaron a su desayuno solidario mensual. Y en ese punto es en el que me encuentro ahora.
Nos hemos levantado temprano, hemos preparado algunas cositas de desayuno: mi abuela hizo una tortilla de patatas, mi amiga Isabel llevo un bizcocho,...y nos hemos ido a Llucmajor, que es donde se celebran los desayunos.
¡Me hacía mucha ilusión!
Nos han invitado a ser voluntarios en el desayuno solidario que organiza todos los meses AEA Solidaria para recaudar fondos para los niños de Santo Domingo. ¿Por qué? Pues bien, todo nace de una idea que tuvimos en clase. Nos propusimos ayudar a otras personas y con la ayuda de nuestras familias y del colegio, lo estamos haciendo.
Todo empezó a finales de mayo cuando las chicas de AEA Solidaria, Marta, Isabel y Marta, vinieron a conocernos y a explicarnos en qué consistía su trabajo. Esta es la ONG que propuse yo el día que hicimos la lluvía de ideas para seleccionar mejor a quién debíamos ayudar. Yo ya sabía a lo que se dedicaban y, tanto mis compañeros como mi tutor, estuvieron de acuerdo.
Durante el último mes de clase, fuimos recaudado dinero para poder financiar un proyecto en el barrio de Los Cocos, en la República Dominicana. En 20 días llegamos a superar los 1.700€. Nuestro tutor, el Sr Mayans, se lo contó al resto de profesores, y entre todos...¡Llegamos a los 2.000€!
Por ese motivo, las chicas de AEA Solidaria, nos invitaron a su desayuno solidario mensual. Y en ese punto es en el que me encuentro ahora.
 |
| Marta, Sr Mayans e Isabel. Marina Costa, Lucía Fornés, Lucía Lugo, Teresa Palmieri y Claudia Pujol. |
Nos hemos levantado temprano, hemos preparado algunas cositas de desayuno: mi abuela hizo una tortilla de patatas, mi amiga Isabel llevo un bizcocho,...y nos hemos ido a Llucmajor, que es donde se celebran los desayunos.
Allí nos han puesto un delantal y nos han dividido en dos mesas, una en cada edificio de Globalia y hemos pasado la mañana sirviendo el desayuno a todos los trabajadores que se paraban a tomar un café, un zumito o algo de comer.
 |
| Preparando los productos que habíamos cocinado nosotras mismas en casa para vender a los trabajadores y recaudar dinero para la ONG. |
 |
| Llega la hora de la merienda y los primeros trabajadores bajan a por su café, su zumo, su trozo de coca o bizcocho. |
Además hemos vendido bolis, camisetas y pulseritas. ¡Todos los que entraban por la puerta se paraban y la recaudación fue muy buena!
También estaba la tele porque se entregaba la recaudación de un torneo de papel benéfico con 2 de las mejores jugadoras del mundo.
 |
| Anna Sard, Isabel Espinosa y Elina Sard posaron con las jugadoras de pádel. |
 |
| El equipo solidario en representación de los alumnos de 5º de primaria. |
¡Que mañana más divertida y encima sabiendo que era por una buena causa!
Ahora sólo queda que el Sr Mayans nos cuente su experiencia llevando el dinero a Santo Domingo para comprar todo el material. Estad atentos a "El Entrenamentes" en los próximos días ;)
Lucía Lugo Piñar
miércoles, 8 de julio de 2015
HORT ESCOLAR: Feim classe de Socials a l'hort ecològic de l'escola
El nostre hort
A l'escola, tenim un hort ecològic escolar. Està a la terrassa de la cafeteria. És un espai gran que reb molta llum durant tot el dia. Durant el curs, Anam pujant a sembra, recollir o fer el manteniment de l'hort, ajudant a la Srta Roca, que és l'encarregada d'aquesta activitat des de l'any 2010.
Classe de Socials a l'hort
El passat divendres 15 de maig, totes les clases de 5è vàrem anar a l'hort. Els primers en fer l'activitat forem la classe del Sr Mayans, abans de dinar. Després de dinar, pujàren la classe de Miss Fowler i després la del Sr Hernández.
Una vegada allà, la Srta Roca sempre ens explica el que hem de fer. La Srta Roca, ens ha ajudat molt i ens ha ensenyat moltes coses sobre plantes durant tota la primària.
Els alumnes de la classe del Sr Mayans, anàvem sortint d'un en un i havíem de tallar amb unes tissores, una planta de mongetes. Després, les havíem de possar a una caixa. Quan vàrem acabar, vàrem fer dos cercles i cada un va agafar dues mongetes. Les vàrem obrir i li vàrem treure el fruit. Després, la Srta Roca va passar per recollir-los tots.
La classe de Miss Fowler ha recollit bledes i ha llevat arrels. Hem separat totes les bledes que hem collit i hem deixat preparada la feina per al grup del Sr Hernández.
Al final de tot, ens varen donar unes floretes de salvia rosa per xuclar-les. Estan boníssimes! Són molt dolces!
I tot seguit, vàrem tornar cap a classe.
Cada vegada que pujam a l'hort és una activitat especial! Sempre és una gran experiencia i oportunitat per aprendre coses noves d'una forma diferent!
Gràcies Srta Roca!
A l'escola, tenim un hort ecològic escolar. Està a la terrassa de la cafeteria. És un espai gran que reb molta llum durant tot el dia. Durant el curs, Anam pujant a sembra, recollir o fer el manteniment de l'hort, ajudant a la Srta Roca, que és l'encarregada d'aquesta activitat des de l'any 2010.
Classe de Socials a l'hort
El passat divendres 15 de maig, totes les clases de 5è vàrem anar a l'hort. Els primers en fer l'activitat forem la classe del Sr Mayans, abans de dinar. Després de dinar, pujàren la classe de Miss Fowler i després la del Sr Hernández.
Una vegada allà, la Srta Roca sempre ens explica el que hem de fer. La Srta Roca, ens ha ajudat molt i ens ha ensenyat moltes coses sobre plantes durant tota la primària.
Els alumnes de la classe del Sr Mayans, anàvem sortint d'un en un i havíem de tallar amb unes tissores, una planta de mongetes. Després, les havíem de possar a una caixa. Quan vàrem acabar, vàrem fer dos cercles i cada un va agafar dues mongetes. Les vàrem obrir i li vàrem treure el fruit. Després, la Srta Roca va passar per recollir-los tots.
La classe de Miss Fowler ha recollit bledes i ha llevat arrels. Hem separat totes les bledes que hem collit i hem deixat preparada la feina per al grup del Sr Hernández.
Al final de tot, ens varen donar unes floretes de salvia rosa per xuclar-les. Estan boníssimes! Són molt dolces!
I tot seguit, vàrem tornar cap a classe.
Cada vegada que pujam a l'hort és una activitat especial! Sempre és una gran experiencia i oportunitat per aprendre coses noves d'una forma diferent!
Gràcies Srta Roca!
Leo Rodríguez (5è Miss Fowler) i Claudia Pujol (5è Sr Mayans)
PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA
,Introducció
Ahir, 3 de juny, un grup de 31 alumnes de 5è i 6è, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.
El motiu de la visita és haver guanyat (un grup de 6è), el II Concurs sobre el fons marí de Cabrera que ha organitzat Balears Natura. Vos deixam l'enllaç amb la resolución dels premis d'enguany per si voleu tenir més información:
http://balearsnatura.blogspot.com.es/2015/05/segona-edicio-del-concurs-escolar-de.HTML
Preparació abans de la visita
En Toni, un guia del Parc, va venir a la nostra escola el passat dimarts 2 de juny per explicar-nos, als alumnes premiats, en què consistia la visita. També ens va donar molta información relacionada amb la protecció del Parc, les espècies que hi viuen, el conjunt d'illes que el formen, els diferents tipus d'ecosistemes...
El Parc es situa al sud de l'illa de Mallorca, a uns 20km. L'única illa visitable és Cabrera, tot i que els científics i responsables del Parc, poden anar als illots per mantener-los i gestionar-los.
Cabrera, l'illa major, es pot visitar però amb ordre. Hi ha un pla de visites guiades i 50 bolles d'amarrament pels vaixells particulars que no podem superar els 30m. Compta també amb un refugi per a pernoctar a l'antiga zona militar des de fa 2 anys.
Ens va ensenyar molt sobre el Parc i es va acomiadar de nosaltres fins al dia de la visita.
Visitam el Parc!
Finalment, ahir dimecres, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Vàrem arribar a l'escola més prest que un dia normal perquè l'autocar havia de sortir en direcció cap a la Colònia de Sant Jordi abans de les 08:40h del matí per arribar puntuals i agafar el vaixell de les 10:00h cap al Parc.
El trajecte d'anada no va tenir complicacions i vàrem arribar al port de la Colònia puntuals. En Toni i dues companyes seves ja ens esperaven per fer-mos una introducció sobre el viatge. Com que som una escola internacional, la guia ens va parlar en anglès i en Toni en català.
A la fi pujam al vaixell! És petit i viatja ràpid (entre 18 i 20 nusos). Hi viatjam els 31 alumnes de l'escola, els dos Mestres Srta Rojo i Sr Mayans, 3 membres de la tripulació molt simpàtics que també ens han anat explicant coses i uns quants turistes (pocs perque al vaixell hi caben només 50 persones).
Una vegada al port de Cabrera, en Toni ens ha fet una petita introducció, ens ha deixat berenar i ens hem possat en marxa!
Direcció: Castell de Cabrera
En Toni, ens ha explicat que el nom correcte del parc és PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA. Dins el nom, trobam molta informació:
1. És un Parc Nacional i això vol dir que té la máxima protecció a nivel mediambiental, per davant de parcs naturals o monuments naturals. A Espanya, només hi ha un altre Parc Nacional Marítimoterrestre que està a les Islas Atlánticas de Galicia.
2. Arxipèlag vol dir conjunt d'illes, en aquest cas, 18 illes i illots. Els més grans són Cabrera, que li dona nom al Parc, i Conillera.
3. Marítimoterrestre fa referència a que la protecció del Parc s'aplica a l'ecosistema marítim i terrestre i a tota la fauna i flora que els habiten.
Fons marítim de Cabrera
A Cabrera hi trobam 3 zones marítimes diferents segons el tipus de fons:
1. Roca. És el de més profunditat i el trobam fora de la badia.
2. Arena. És el més superficial.
3. Posidònia. És el de color obscur. La posidonia no és un alga, és una planta que s'ha adaptat a viure sota la mar i que produeix oxígen.
Vegetació
La vegetació de l'illa és molt diferent segons les zones de l'illa:
1. Vegetació baixa a la zona litoral i arredonida pel vent. Les plantes no creixen en vertical perque estan desprotegides a la acció del vent.
2. Vegetació més interior que s'adapta a crèixer i viure amb poca terra, molt de sol, influència del vent i dels temporals i l'efecte de l'aigua salada.
3. Bosc de pi a la zona central i alta de l'illa. No trobam alzinar, que són molt típics de les Illes Balears, per exemple de la Serra de Tramuntana.
Història i Cabrera
1. Època bitzantina. Són els primers pobladors coneguts de l'illa. Varen fundar dos monestirs a l'illa.
2. Època romana. Es varen enfonsar molts de vaixells romans. A l'illa, va haver-hi una vila romana, que és com una finca actual on es feien feines d'agricultura i ramaderia. Ells foren els que li donaren el nom a l'illa: Capraria, perque varen introduir la cabra a l'illa.
3. Edat mitjana. El Castell servia com a torre de vigilància per als pirates de la costa sur de Mallorca. L'illa està estratègicament situada entre Europa i Àfrica.
4. Edat moderna. Napoleón va conquerir bona part d'Europa. El seu germà Jose va dirigir Espanya. Quan va acabar la conquesta, fins a 9000 presos francesos varen passar pel Castell convertit en presó. Venien de Cadis.
5. Edat contemporànea. Cabrera ha pertangut a diferents famílies per compra-venda. La darrera família fou la familia Feliu, fins que els militars, lis varen expropiar i varen establir un campament de soldats. Des d'aquell moment, s'han fet pràctiques militars, entrenaments i maniobres, proves de tir... Però la pressió popular per a la seva protecció, varen aconseguir aturar aquesta explotació. Al 1991, es va signar el conveni per a la gestió mediambiental del Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera que avui perdura. Tot i que la propietat encara és militar.
Ahir, 3 de juny, un grup de 31 alumnes de 5è i 6è, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.
El motiu de la visita és haver guanyat (un grup de 6è), el II Concurs sobre el fons marí de Cabrera que ha organitzat Balears Natura. Vos deixam l'enllaç amb la resolución dels premis d'enguany per si voleu tenir més información:
http://balearsnatura.blogspot.com.es/2015/05/segona-edicio-del-concurs-escolar-de.HTML
Preparació abans de la visita
En Toni, un guia del Parc, va venir a la nostra escola el passat dimarts 2 de juny per explicar-nos, als alumnes premiats, en què consistia la visita. També ens va donar molta información relacionada amb la protecció del Parc, les espècies que hi viuen, el conjunt d'illes que el formen, els diferents tipus d'ecosistemes...
El Parc es situa al sud de l'illa de Mallorca, a uns 20km. L'única illa visitable és Cabrera, tot i que els científics i responsables del Parc, poden anar als illots per mantener-los i gestionar-los.
Cabrera, l'illa major, es pot visitar però amb ordre. Hi ha un pla de visites guiades i 50 bolles d'amarrament pels vaixells particulars que no podem superar els 30m. Compta també amb un refugi per a pernoctar a l'antiga zona militar des de fa 2 anys.
Ens va ensenyar molt sobre el Parc i es va acomiadar de nosaltres fins al dia de la visita.
Visitam el Parc!
Finalment, ahir dimecres, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Vàrem arribar a l'escola més prest que un dia normal perquè l'autocar havia de sortir en direcció cap a la Colònia de Sant Jordi abans de les 08:40h del matí per arribar puntuals i agafar el vaixell de les 10:00h cap al Parc.
El trajecte d'anada no va tenir complicacions i vàrem arribar al port de la Colònia puntuals. En Toni i dues companyes seves ja ens esperaven per fer-mos una introducció sobre el viatge. Com que som una escola internacional, la guia ens va parlar en anglès i en Toni en català.
A la fi pujam al vaixell! És petit i viatja ràpid (entre 18 i 20 nusos). Hi viatjam els 31 alumnes de l'escola, els dos Mestres Srta Rojo i Sr Mayans, 3 membres de la tripulació molt simpàtics que també ens han anat explicant coses i uns quants turistes (pocs perque al vaixell hi caben només 50 persones).
Una vegada al port de Cabrera, en Toni ens ha fet una petita introducció, ens ha deixat berenar i ens hem possat en marxa!
Direcció: Castell de Cabrera
En Toni, ens ha explicat que el nom correcte del parc és PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA. Dins el nom, trobam molta informació:
1. És un Parc Nacional i això vol dir que té la máxima protecció a nivel mediambiental, per davant de parcs naturals o monuments naturals. A Espanya, només hi ha un altre Parc Nacional Marítimoterrestre que està a les Islas Atlánticas de Galicia.
2. Arxipèlag vol dir conjunt d'illes, en aquest cas, 18 illes i illots. Els més grans són Cabrera, que li dona nom al Parc, i Conillera.
3. Marítimoterrestre fa referència a que la protecció del Parc s'aplica a l'ecosistema marítim i terrestre i a tota la fauna i flora que els habiten.
Fons marítim de Cabrera
A Cabrera hi trobam 3 zones marítimes diferents segons el tipus de fons:
1. Roca. És el de més profunditat i el trobam fora de la badia.
2. Arena. És el més superficial.
3. Posidònia. És el de color obscur. La posidonia no és un alga, és una planta que s'ha adaptat a viure sota la mar i que produeix oxígen.
Vegetació
La vegetació de l'illa és molt diferent segons les zones de l'illa:
1. Vegetació baixa a la zona litoral i arredonida pel vent. Les plantes no creixen en vertical perque estan desprotegides a la acció del vent.
2. Vegetació més interior que s'adapta a crèixer i viure amb poca terra, molt de sol, influència del vent i dels temporals i l'efecte de l'aigua salada.
3. Bosc de pi a la zona central i alta de l'illa. No trobam alzinar, que són molt típics de les Illes Balears, per exemple de la Serra de Tramuntana.
Història i Cabrera
1. Època bitzantina. Són els primers pobladors coneguts de l'illa. Varen fundar dos monestirs a l'illa.
2. Època romana. Es varen enfonsar molts de vaixells romans. A l'illa, va haver-hi una vila romana, que és com una finca actual on es feien feines d'agricultura i ramaderia. Ells foren els que li donaren el nom a l'illa: Capraria, perque varen introduir la cabra a l'illa.
3. Edat mitjana. El Castell servia com a torre de vigilància per als pirates de la costa sur de Mallorca. L'illa està estratègicament situada entre Europa i Àfrica.
4. Edat moderna. Napoleón va conquerir bona part d'Europa. El seu germà Jose va dirigir Espanya. Quan va acabar la conquesta, fins a 9000 presos francesos varen passar pel Castell convertit en presó. Venien de Cadis.
5. Edat contemporànea. Cabrera ha pertangut a diferents famílies per compra-venda. La darrera família fou la familia Feliu, fins que els militars, lis varen expropiar i varen establir un campament de soldats. Des d'aquell moment, s'han fet pràctiques militars, entrenaments i maniobres, proves de tir... Però la pressió popular per a la seva protecció, varen aconseguir aturar aquesta explotació. Al 1991, es va signar el conveni per a la gestió mediambiental del Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera que avui perdura. Tot i que la propietat encara és militar.
Descans, dinar, platja i sorpresa final
Després d'aprendre tot això de l'illa petita de les Balears, vàrem poder gaudir d'una estoneta a la platja. Com que feia molt bon dia, dinarem a la mateixa platja de la badia del port i ferem un capfico amo els mestres.
Ja era l'hort de tornar a casa i ens quedava el millor: visitar Sa Cova Blava i banyar-mos dins! Va ser una experiència impressionant per a tots nosaltres. L'aigua estava freda però era tan especial que no ens va importar gens!
I finalment, bordejant Sa Conillera, vàrem tornar cap a la Colònia de Sant Jordi no ens despedirem d'en Toni i la tripulació i ja ens esperava l'autocar per dur-nos cap a l'escola contents per haver gaudit d'un dia diferent i especial.
lunes, 6 de julio de 2015
NO TE RINDAS
El sábado pasado fuimos convocadas para ir a hacer unas pruebas de atletismo para la selección del campeonato de Baleares. En la primera prueba, la de vallas, me caí y me hice unas heridas en las rodillas. Estuve a punto de tirar la toalla e irme a casa.
En ese momento, mi madre se acercó a mi y me dijo: "El mundo no está hecho para flojos". Eso me dio la motivación para seguir adelante.
Volví a la pista y teníamos que hacer la prueba de 60 metros lisos que... ¡salió bastante bien! Para el final, la prueba más larga: la de 500 metros. Me sentí muy segura de mi misma gracias a las palabras y el apoyo de mi madre. Llegué en 3ª posición y me clasifiqué para el campeonato de Baleares.
Os dejo una foto en el podio. Justo ahí, aprendí una cosa: "Nunca te rindas nunca, aunque parezca difícil, porque con esfuerzo y constancia, todo se puede conseguir".
 |
| Lo imposible sólo tarda un poco más. |
Teresa Palmieri
5º Mauis
lunes, 22 de junio de 2015
ETIÒPIA part I
Primera part del projecte sobre Etiòpia, després de fer feina a les classes de tutoria. Vàrem rebre la visita de n'Efrem, del qual publicarem un altre post, i vàrem aprendre molt amb ell sobre el seu país.
Per aquells alumnes que vulguin investigar més, vos deix uns vídeos i información que va preparar per a la nostra classe Mr Mercer.
Esper que vos agradi la primera feineta d'estiu!
Desert de Dallol a la depressió de Danakil, el lloc on la crosta del planeta Terra és més prima. És una depressió, per tant està per davall del nivell de la mar. Els alumnes podrien investigar quines temperatures fa allà i a quants metres per davall del nivell de la mar està... Hi ha unes instal·lacions mineres abandonades també.
Erta Ale. Volcà actiu que se pot visitar. Aquí hi tiren un bidó ple d'aigua per a veure què passa...
Castells de Gondar. Tenen uns 500 anys, estan tots junts dins el recinte reial. Poden investigar un poc sobre l'escocès que del que he parlat avui, un aventurer anomenat James Bruce.
Debre Damo, el monestir d'accés més difícil, només per homes. Igual que Lalibela aquestes esglésies estan fetes dins la pedra. O sigui, esculpides. Ve a ser una mena d'arquitectura i escultura a la vegada...
Lalibela
Harar, alimentant les hienes... Les hienes entren per uns portals del seu tamany a la murada de la antiga ciutat. Estan acostumades a que les alimentin. De fet, passejant de nit te les trobes i te passen per davora. Així i tot fa por, perquè si te poses malalt o estàs dèbil, te seguiran fins que estiguis dormit i te menjaran igualment... Harar és una ciutat mercat. De fet, va ser durant molts anys una ciutat-estat. També és el centre i mercat mundial del qat (pronunciat "chat"), una droga estimulant. Durant molts anys i possiblement ara però de forma clandestina, ha estat un centra de esclaus molt important. Des de l'altra banda d'Àfrica, Senegal, sortien els esclaus cap Estats Units. Des de Harar, cap al nord d'àfrica i àsia.
EL Sud del país està poblat per pobles i tribus que viuen al marge de la resta del món. Ve a ser com un museu antropològic, però real.
ELs babuïns Gelada, únics allà en tot el món, i una porta al passat dels primers homínids. Aquests bitxos mengen herba, viuen en comunitats enormes, etc. D'ells podem aprendre què va passar quan els homínids van baixar dels arbres i es van posar drets, el consum de carn i quin paper va tenir aquesta proteina en el desenvolupament del cervell...
Lucy, encara un dels homínids més complets mai trobats, juntament amb l'ara més antic que ningú, Ardi. Pareix que Etiòpia és la cuna de la humanitat.
Per aquells alumnes que vulguin investigar més, vos deix uns vídeos i información que va preparar per a la nostra classe Mr Mercer.
Esper que vos agradi la primera feineta d'estiu!
 |
| «Dallol-2001» de Hervé Sthioul - Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY 2.5 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dallol-2001.jpg#/media/File:Dallol-2001.jpg |
Desert de Dallol a la depressió de Danakil, el lloc on la crosta del planeta Terra és més prima. És una depressió, per tant està per davall del nivell de la mar. Els alumnes podrien investigar quines temperatures fa allà i a quants metres per davall del nivell de la mar està... Hi ha unes instal·lacions mineres abandonades també.
 |
| «Erta Ale» de filippo_jean - http://www.flickr.com/photos/26162032@N03/2455969983/. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Erta_Ale.jpg#/media/File:Erta_Ale.jpg |
Erta Ale. Volcà actiu que se pot visitar. Aquí hi tiren un bidó ple d'aigua per a veure què passa...
 |
| «FasilidasPalaceGonder» de Justin Clements - Flickr. Disponible bajo la licencia CC BY 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:FasilidasPalaceGonder.jpg#/media/File:FasilidasPalaceGonder.jpg |
Castells de Gondar. Tenen uns 500 anys, estan tots junts dins el recinte reial. Poden investigar un poc sobre l'escocès que del que he parlat avui, un aventurer anomenat James Bruce.
 |
| «Debre Damo Church». Publicado bajo la licencia CC BY 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Debre_Damo_Church.jpg#/media/File:Debre_Damo_Church.jpg. |
Debre Damo, el monestir d'accés més difícil, només per homes. Igual que Lalibela aquestes esglésies estan fetes dins la pedra. O sigui, esculpides. Ve a ser una mena d'arquitectura i escultura a la vegada...
 |
| «Bet Giyorgis church Lalibela 03color» de Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03.jpg: Armin Hammderivative work: 3coma14 (talk) - Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03.jpg. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 2.5 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03color.jpg#/media/File:Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03color.jpg |
Lalibela
Harar, alimentant les hienes... Les hienes entren per uns portals del seu tamany a la murada de la antiga ciutat. Estan acostumades a que les alimentin. De fet, passejant de nit te les trobes i te passen per davora. Així i tot fa por, perquè si te poses malalt o estàs dèbil, te seguiran fins que estiguis dormit i te menjaran igualment... Harar és una ciutat mercat. De fet, va ser durant molts anys una ciutat-estat. També és el centre i mercat mundial del qat (pronunciat "chat"), una droga estimulant. Durant molts anys i possiblement ara però de forma clandestina, ha estat un centra de esclaus molt important. Des de l'altra banda d'Àfrica, Senegal, sortien els esclaus cap Estats Units. Des de Harar, cap al nord d'àfrica i àsia.
EL Sud del país està poblat per pobles i tribus que viuen al marge de la resta del món. Ve a ser com un museu antropològic, però real.
ELs babuïns Gelada, únics allà en tot el món, i una porta al passat dels primers homínids. Aquests bitxos mengen herba, viuen en comunitats enormes, etc. D'ells podem aprendre què va passar quan els homínids van baixar dels arbres i es van posar drets, el consum de carn i quin paper va tenir aquesta proteina en el desenvolupament del cervell...
Lucy, encara un dels homínids més complets mai trobats, juntament amb l'ara més antic que ningú, Ardi. Pareix que Etiòpia és la cuna de la humanitat.
Cortesia de Mr Mercer
miércoles, 3 de junio de 2015
EL FANTASMA DE CABRERA
La llegenda del Castell de Cabrera
Abans d'entrar al castell de Cabrera, hi ha un petit cementiri. En aquest cementiri hi havia enterrat, des de fa molt de temps, un pescador.
Durant la II Guerra Mundial, un avió alemany, va tenir un accident a l'illa a prop del far d'Ensiola. Els pescadors, varen rescatar dos homes: un mort i un altre ferit. Al pilot mort, Johannes Bochle, el varen enterrar al cementiri. Al ferit, el varen curar i enviar a Alemanya.
En arribà al seu país, el supervivent, va contar la història de l'accident i de com els pescadors l'havien ajudat, però també, com varen enterrar al seu company. Així que els alemanys, varen decidir tornar a cercar el cos del seu company.
En arribar al cementiri, els soldats alemanys, es varen adonar que no hi havia cap identificació a cap de les dues tombes. Així que com que no sabien que podien fer per dur-se el cos del pilot alemany al 100%, decidiren decidir-ho a sort.
La llegenda conta que el cos que es varen dur els alemnays al seu país, és el del pescador i que el del pilot alemany, va quedar a l'illa.
Per això, conten els que habiten l'illa, que cada nit, el fantasma de Johannes Bochle, surt i es passeja pel Castell esperant als seus companys alemanys. De la mateixa forma, un pescador mallorquí que pescava a Cabrera, surt cada nit a un cementiri de la freda Alemanya, cercant el seu vaixell i als seus companys per anar a pescar...
Abans d'entrar al castell de Cabrera, hi ha un petit cementiri. En aquest cementiri hi havia enterrat, des de fa molt de temps, un pescador.
 |
| El Castell de Cabrera des del port. |
Durant la II Guerra Mundial, un avió alemany, va tenir un accident a l'illa a prop del far d'Ensiola. Els pescadors, varen rescatar dos homes: un mort i un altre ferit. Al pilot mort, Johannes Bochle, el varen enterrar al cementiri. Al ferit, el varen curar i enviar a Alemanya.
En arribà al seu país, el supervivent, va contar la història de l'accident i de com els pescadors l'havien ajudat, però també, com varen enterrar al seu company. Així que els alemanys, varen decidir tornar a cercar el cos del seu company.
 |
| Imatge del cementiri i l'illa de Mallorca al fons. |
En arribar al cementiri, els soldats alemanys, es varen adonar que no hi havia cap identificació a cap de les dues tombes. Així que com que no sabien que podien fer per dur-se el cos del pilot alemany al 100%, decidiren decidir-ho a sort.
La llegenda conta que el cos que es varen dur els alemnays al seu país, és el del pescador i que el del pilot alemany, va quedar a l'illa.
Per això, conten els que habiten l'illa, que cada nit, el fantasma de Johannes Bochle, surt i es passeja pel Castell esperant als seus companys alemanys. De la mateixa forma, un pescador mallorquí que pescava a Cabrera, surt cada nit a un cementiri de la freda Alemanya, cercant el seu vaixell i als seus companys per anar a pescar...
 |
| Imatge d'arxiu del diari ABC. |
Llegenda i informació narrada per en Toni, guia de Cabrera
viernes, 15 de mayo de 2015
L'IMPERI ROMÀ A HISPANIA
Introducció
La conquesta romana de la Península Iberica va durar des de el 218 a. C fins al 19 a. C. Roma va caure al 476 d. C. A aquesta etapa la coneixem com Edat Antiga.
Els romans procedien de Roma (Península Itàlica).
Els pobles conquerits pels romans varen aprendre la cultura i costums romanes: llengua, religió, llei, formes de govern, costums... Aquest procés reb el nom de ROMANITZACIÓ.
Les ciutats romanes
Les ciutats romanes tenen el seu origen als campaments militars. Les ciutats eren el nucli de la vida romana: social, econòmica, política i cultural.
Les ciutats eren emmurallades amb carrers rectilinis, tenien edificis importants, edificis públics i monuments commemoratius.
Els edificis públics més
importants eren el teatre, l’amfiteatre, les termes, el circ i el temple. Els monuments commemoratius es construïen per celebrar una batalla guanyada.
La societat
La societat romana estava dividida en ciutadans i no ciutadans, és a dir, en persones lliures i esclaus.
La vida al camp
Els romans que vivien al camp es dedicaven al cultiu de blat, d’oliva i de raïm. També es dedicaven a la ramaderia i a la mineria.
Vivien en villes, que eren cases envoltades per cultius amb tallers artesanals i instal·lacions agrícoles. La casa principal tenia un pati porticat i també hi havia cases per als esclaus.
Es romans varen introduir noves activitats agrícoles com l’arada, la premsa d’oli, el molí de tracció animal, tècniques de regadiu i ús d’abonaments.
Fonts d'informació
* El meu llibre de Santillana de Ciencias Sociales de 6º i les explicacions a classe del Sr Berrio.
* Les imatges són de la meva exposició oral per al projecte de Català i vaig cercar-les i trobar-les a google.
La conquesta romana de la Península Iberica va durar des de el 218 a. C fins al 19 a. C. Roma va caure al 476 d. C. A aquesta etapa la coneixem com Edat Antiga.
Els romans procedien de Roma (Península Itàlica).
Els pobles conquerits pels romans varen aprendre la cultura i costums romanes: llengua, religió, llei, formes de govern, costums... Aquest procés reb el nom de ROMANITZACIÓ.
 |
| Línia del temps del meu projecte sobre l'Imperi Romà. |
Les ciutats romanes
Les ciutats romanes tenen el seu origen als campaments militars. Les ciutats eren el nucli de la vida romana: social, econòmica, política i cultural.
Les ciutats eren emmurallades amb carrers rectilinis, tenien edificis importants, edificis públics i monuments commemoratius.
 |
| Els romans varen destacar per les seves obres d'enginyeria com l'aqüeducte, els ponts i les calçades. |
Hi havia dos tipus de cases: els
domus i l’insulae. El domus eren cases grans i luxoses pels més rics. S'organitzaven en torn a un pati porticat. L'Insulae era un tipus de casa de pisos pels més pobres.
 |
| Insulae. |
 |
| Domus. |
La societat
La societat romana estava dividida en ciutadans i no ciutadans, és a dir, en persones lliures i esclaus.
 |
| Classificació jerárquica de la societat romana. |
La vida al camp
Els romans que vivien al camp es dedicaven al cultiu de blat, d’oliva i de raïm. També es dedicaven a la ramaderia i a la mineria.
Vivien en villes, que eren cases envoltades per cultius amb tallers artesanals i instal·lacions agrícoles. La casa principal tenia un pati porticat i també hi havia cases per als esclaus.
Es romans varen introduir noves activitats agrícoles com l’arada, la premsa d’oli, el molí de tracció animal, tècniques de regadiu i ús d’abonaments.
 |
| La vida al camp. |
* El meu llibre de Santillana de Ciencias Sociales de 6º i les explicacions a classe del Sr Berrio.
* Les imatges són de la meva exposició oral per al projecte de Català i vaig cercar-les i trobar-les a google.
Claudia De Miguel (6è Sr Berrio)
viernes, 8 de mayo de 2015
MARGALIDA ROCA. Tota una vida dedicada als nins
La Srta Roca fou la nostra coordinadora de Primària fins el passat més de desembre, quan es va jubilar. Ara, ve a la nostra escola a visitar-nos i a ajudar-nos amb l'hort ecològic que ella mateixa va crear i gestionar per a tots els alumnes.
S'ha caracteritzat per ser una bona mestre, però per damunt de tot, una bona persona que es preocupa per tots els nins i nines de l'escola i pels que més ho necessiten de la nostra societat i d'altres països.
Aquí vos deixam l'entrevista que li hem fet en Boris, na Teresa, na Patricia i jo, na Marina, que he fet d'entrevistadora. Esperam que vos agradi:
Quan era
petita…
Marina Costa: On i quan va néixer?
Margalida Roca: Vaig néixer a un poblet que es diu Santa Eugènia, que
està al Pla de Mallorca, al juny del 1950.
MC: Que nomen els teus pares?
MR: El meu pare nom
Miquel i la meva mare nom Antònia.
MC: Què recordes de
la teva vida en família quan eres petita?
MR: Vivíem a un
poble que era molt tranquil i que encara ara ho és. Anava a escola i fèiem
moltes activitats relacionades amb el camp, on els meus pares hi feien feina i
els meus germans i jo, els hi ajudaven. També ajudàvem amb les feines de casa,
ja que ens varen ensenyar poquet a poquet a fer-les.
MC: On vius?
MR: Ara visc a
Palma, al carrer Reina Maria Cristina.
MC: Com eres com a
filla i alumna?
MR: Com a filla me
diuen que era un poc remugona. I com
a alumne, fins que vaig tenir 14 anys, sa veritat és que vaig tenir molt bones
notes. Després me vaig desbaratar un poquet i llavors vaig tornar aconseguir
bones notes!
A l’escola...
MC: Quines
assignatures t’agradaven més?
MR: Me varen
agradar molt la llengua i les matemàtiques durant molt de temps.
MC: Recordes
qualque professor especial?
MR: Record a la
Sra. Lleuger que me va ensenyar molt bé com havia d’escriure i sobre tot, com
havia d’evitar les faltes d’ortografia.
MC: Com eren les
classes abans?
MR: A les classes
d’abans, normalment el professor el que feia era explicar i després fèiem
activitats. Hi havia poca interacció, és a dir, ens feien poques preguntes. Més
bé el que havíem de fer era escoltar, però això si, havíem d’escoltar MOLT BÉ!
Perquè després ens feien exàmens i havíem de saber contestar en relació a tot
el que ens havia explicat el professor.
MC: Què volies ser
quan tenies 10 anys?
MR: Quan tenia 10
anys volia ser perruquera.
MC: Recordes qualque
anècdota especial com a alumne?
MR: Jo record que fèiem
moltes festetes, sobre tot quan era més petita, que anava a una escola de
monges. Estaven relacionades a nivell religiós, però per jo en aquell moment,
com que eren activitats on fèiem teatre, manualitats i fins i tot pastissets,
record això amb molt de carinyo.
Com a mestre…
MC: Des de i per
què vares decidir ser mestre?
MR: Tot va ser una
mica casual. Jo vaig estar amb un grup de boy
scouts que feia activitats de cap de setmana (com anar d’excursió), i arrel
d’estar amb aquest grup, vaig conèixer el propietari d’una escola que me va
proposar si volia fer classe amb ells. I vaig dir que si, que ho provaria. Vaig
començar a fer classe a nins de 3 anys. Me va agradar tant que vaig començar a
estudiar Magisteri!
MC: Quants d’anys
has estat mestre?
MR: 47 anys.
MC: Què és el que
més ha canviat de la teva professió?
MR: Primer que els
mestres hem après moltes coses que abans, quan estudiàvem com a mestres, no havíem
après, és a dir, hem après com els alumnes van aprenent dia a dia dins les
diferents matèries, o sigui, el seu procés d’aprenentatge, que jo quan vaig
començar de mestre no era conscient. A més a més, he après que hi ha moltes maneres
d’aprendre. Llavors aprendre a aprendre és molt important avui en dia per poder
ensenyar als teus alumnes.
MC: Quin és el
secret per ser un bon mestre?
MR: Són moltes
coses a la vegada. Primer de tot, t’han d’agradar molt els infants, MOLT!
Després has de tenir molta paciència. MOLTA! Has d’aprendre, tu com a mestre,
cada dia; tant del que llegeixes com de la formació que puguis anar tenint. I
també has d’aprendre dels nins, perquè els nins ensenyen moltes coses. A partir
d’aquí has d’estar sempre a l’actualitat de tots els canvis que hi pugui haver
a nivell educatiu, social, cultural...
MC: Recordes
qualque anècdota especial com a mestre?
MR: MOLTES!
Sobretot, les respostes que donau els nins i nines davant qualsevol pregunta
que pugui fer el mestre o sobre tot quan se fan projectes de treball que es
quan els alumnes aporten les seves dubtes i el seu saber. Les respostes són
molt sorprenents i, a la vegada, gratificants. N’hi ha una concretament d’un
alumne de 5 anys que encara record: “Estàvem fent un projecte damunt el que
eren els fruits secs i va explicar que les nous botaven. Els altres companys li
varen dir que les nous no tenen peus i que no podien botar. En aquell temps, a
la televisió feien un anunci que tiraven les nous des de l’aire i quan pegaven
en terra, feien bots, i ens va explicar que era per això i ho trobàrem tots
molt divertit! Aquest nin era un nin molt observador i es fixava molt en tot el
que deien a la televisió i ho sabia relacionar molt bé quan estudiàvem!”
Societat
MC: Si poguessis
canviar-ho, què canviaries de la societat actual?
MR: Primer de tot,
no anar tan aviat, tenir temps per poder reflexionar i poder disfrutar de les
coses. Avui en dia feim massa via. Segona cosa seria inculcar més
responsabilitat i sentit comú a les persones, des dels petits fins als grans i
des dels grans fins als petits. I tercer, que els polítics fossin més raonables
i que escoltassin més a la gent del poble perquè som realment els que ho
generam tot: cultura, educació, riquesa... Crec que els polítics, avui en dia,
ens escolten molt poc, i això hauria de canviar.
MC: Com creus que
els nins de 10 anys podem ajudar a la societat?
MR: Jo crec que
podeu ajudar en moltíssimes coses perquè ja teniu molta capacitat, ja heu
viscut moltes experiències i vivències i crec que, sobre tot, podeu ajudar
primer, als vostres companys. Qui sap fer una cosa ajuda a un altre que no en
sap tant i a l’inversa. Podeu ajudar també a ser més cívics; respectant els
carrers, els espais... i a la vegada fent que els que no ho respecten ho facin.
De vegades som els mateixos adults els que no respectam totes aquestes coses! També
podeu opinar, dir el que vosaltres necessitau, el que vosaltres canviaríeu...
Totes aquestes coses les podeu fer perquè ja teniu el criteri suficient i bones
idees.
MC: Com creus que
pot ajudar l’escola a la societat?
MR: L’escola pot
ajudar a la societat a ser capdavantera. Per exemple, vosaltres ara estau
utilitzant tablets i des de que les utilitzau, em sembla que les ganes
d’aprendre han canviat per bé. Llavors, si l’escola està sent molt capdavantera
ensenyant als infants les coses més novedoses, això ajudarà a la societat.
També ha d’ajudar a aprendre a reflexionar per millorar les coses. La societat
necessita més crítics per millorar. No crítics en la part negativa, si no en la
part positiva. Per tant, si l’escola ensenya als alumnes a ser crítics, a ser
autònoms, a ser independents, jo crec que ajudarà a la societat. Estic segura!
MC: Què es
necessita per ser un bon alumne?
MR: Primer de tot,
tenir ganes d’aprendre, ser molt curiós (en el bon sentit de la paraula), que
vos agradi mirar, escoltar, veure, investigar, comparar... tot això és molt
important perquè a partir del que cada persona té ganes de fer, aprèn més aviat
i millor. Per tant tots els alumnes el primer de tot que heu de tenir és
curiositat, ganes d’aprendre, ganes de descobrir i d’investigar.
MC: Què es
necessita per ser una bona persona?
MR: Especialment crec
que és pensar que el que a tu no t’agrada, pot no agradarli a un altre. Per
tant no has de fer-li a ningú allò que no t’agradaria que et fessin. Després,
és important col·laborar amb tots: des dels teus companys, ja siguin de
l’escola, feina, els teus veïnats, gent del carrer... Si aprens a ajudar als
altres, seràs molt bona persona! I finalment, ser capaç de donar la teva opinió
perquè totes les coses millorin.
Curiositats
MC: Què t’agrada
fer al teu temps lliure?
MR: M’agrada molt anar
d’excursió, m’agrada nedar, m’agrada llegir, m’agrada escoltar música, ballar i
sobre tot, estar amb gent. Fer tertúlies, comentar el que passa, comentar
llibres que hem llegit, si hem anat al cinema... I també m’agrada molt escoltar
l’òpera i veurer’la als teatres en viu m’agrada molt
MC: Millor moment
del dia:
MR: Jo tenc molts
de moments bons en el dia! Crec que el millor moment del dia és quan me trob
amb gent, quan puc estar acompanyada amb gent per poder comentar, anar a
passejar...
MC: Una frase que
t’agradi molt:
MR: “Que cada dia
sigui millor que el dia anterior”.
MC: Una persona que
t’hagi marcat:
MR: A mi m’han
ajudat molt, primer de tot, el meus pares, m’han ajudat molt a ser com som. Els
meus germans també. Però sobre tot, els amics que tenc. Però no podria dir una
persona concreta.
MC: Una cançó:
MR: Himne de l’Alegria.
MC: Un llibre:
MR: M’han agradat
molts però un que m’ha ajudat en moltes ocasions es: La Buena Suerte, d’Alex
Rovira.
MC: Una pel·lícula:
MR: El estanque
dorado. És una pel·lícula de fa molt de temps!
MC: Un desig:
MR: Que
totes les persones puguin aconseguir els seus propòsits.
MC: Una ciutat:
MR: La veritat és
que Palma m’agrada molt, però he visitat moltes ciutats de la Península i
Europa i n’hi ha que són màgiques, per exemple, una que me va impactar va ser
Venècia.
MC: Defineix-te amb
3 paraules:
MR: Activa,
treballadora i amiga dels meus amics.
Moltíssimes
gràcies per la teva col·laboració i per les facilitats que ens has donat per
poder conèixer un poc més a una gran persona i professional.
Equip entrevistador: Marina Costa, Teresa Palmieri, Patricia Beltran i
Boris Ivaylov.
jueves, 7 de mayo de 2015
MUSIC TO MY HEARS
Hola!!!
Soy Emilia de la clase de 5º del Sr Hernández. Como me gusta mucho la música, he decidido crear mi espacio que dedicaré a compartir con vosotros información sobre la música que practico en el colegio.
Toco la flauta dulce y mi profesor es Toni Moragués, pero mi instrumento favorito es el piano. Tengo un piano en casa que es de mi hermano, al que también le gusta la música.
Desde que soy pequeña, me gusta la música porque mi tía, a la que también le encanta, es profesora.
El Sr Mayans me ha dicho si quería compartir con MayLab y sus lectores mi idea y me ha hecho mucha ilusión. Seguro que podemos ayudarnos y conocer más sobre la música y sus beneficios en el aprendizaje para los todos los niños y niñas.
Os dejo nuestro enlace y espero que os guste:
http://musictomyhears.simplesite.com/
Soy Emilia de la clase de 5º del Sr Hernández. Como me gusta mucho la música, he decidido crear mi espacio que dedicaré a compartir con vosotros información sobre la música que practico en el colegio.
Toco la flauta dulce y mi profesor es Toni Moragués, pero mi instrumento favorito es el piano. Tengo un piano en casa que es de mi hermano, al que también le gusta la música.
Desde que soy pequeña, me gusta la música porque mi tía, a la que también le encanta, es profesora.
El Sr Mayans me ha dicho si quería compartir con MayLab y sus lectores mi idea y me ha hecho mucha ilusión. Seguro que podemos ayudarnos y conocer más sobre la música y sus beneficios en el aprendizaje para los todos los niños y niñas.
Os dejo nuestro enlace y espero que os guste:
http://musictomyhears.simplesite.com/
miércoles, 6 de mayo de 2015
ELS DÉUS EGIPCIS
L'antic Egipte una civilització amb una religió politeista,
és a dir, amb més de un déu.
Els
atributs
Els atributs són símbols amb els que es representen els deus
egipcis els 3 més importants són:
·
L'anj
la creu que simbolitza la vida eterna
·
El
disc solar que representa la vida ja que per ells el sol era molt important
·
El
ceptre was indica poder, dominació i força.
La
llegenda de Osiris
 |
| Osiris. Déu dels morts i de les plantes. No té cap animal associat. |
Osiris havia de ser rei dels déus, però el seu germà Seth
gelós el va matar. El va repartir per trossos per tot Egipte. La seva dona el
va recollir i el va juntar amb una vena de aquí la primera momia. Per aixó
aquest deu es el deu dels morts.
 |
| Seth. Déu de les catástrofes naturals i de les forces violentes. Animal associat: ós formiguer. |
El seu fill Horus el va venjar matant al seu oncle.
 |
| Horus. Déu de dels déus. Animal associat: el falcó. |
Altresdéus
Fonts de informació
 |
| Isis. Guardiana dels déus i deessa de les mares. No té animal associat. |
 |
| Anubis. Guarda de la cerimònia entre la vida i la mort. Animal associat: el xacal. |
 |
| Thot. Déu de l'escriptura. Animal associat: ibis. |
 |
| Apis. Déu de la fertilitat. Animal associat: el bou. |
 |
| Hator. Deessa de l'amor. Animal associat: la vaca. |
 |
| Ra. Déu del sol. Animal associat: el falcó. |
 |
| Amon-Ra. Déu dels faraons, No té animal associat. |
Fonts de informació
Mi primer
larousse de historia.
Editorial Larouse. 2002.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B
Violeta Clar (Berrio 6è)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)