Mostrando entradas con la etiqueta 6è EP. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 6è EP. Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de julio de 2015

PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA

,Introducció

Ahir, 3 de juny, un grup de 31 alumnes de 5è i 6è, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.

El motiu de la visita és haver guanyat (un grup de 6è), el II Concurs sobre el fons marí de Cabrera que ha organitzat Balears Natura. Vos deixam l'enllaç amb la resolución dels premis d'enguany per si voleu tenir més información:

http://balearsnatura.blogspot.com.es/2015/05/segona-edicio-del-concurs-escolar-de.HTML

Preparació abans de la visita

En Toni, un guia del Parc, va venir a la nostra escola el passat dimarts 2 de juny per explicar-nos, als alumnes premiats, en què consistia la visita. També ens va donar molta información relacionada amb la protecció del Parc, les espècies que hi viuen, el conjunt d'illes que el formen, els diferents tipus d'ecosistemes...

El Parc es situa al sud de l'illa de Mallorca, a uns 20km. L'única illa visitable és Cabrera, tot i que els científics i responsables del Parc, poden anar als illots per mantener-los i gestionar-los.

Cabrera, l'illa major, es pot visitar però amb ordre. Hi ha un pla de visites guiades i 50 bolles d'amarrament pels vaixells particulars que no podem superar els 30m. Compta també amb un refugi per a pernoctar a l'antiga zona militar des de fa 2 anys.

Ens va ensenyar molt sobre el Parc i es va acomiadar de nosaltres fins al dia de la visita.

Visitam el Parc!

Finalment, ahir dimecres, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Vàrem arribar a l'escola més prest que un dia normal perquè l'autocar havia de sortir en direcció cap a la Colònia de Sant Jordi abans de les 08:40h del matí per arribar puntuals i agafar el vaixell de les 10:00h cap al Parc.

El trajecte d'anada no va tenir complicacions i vàrem arribar al port de la Colònia puntuals. En Toni i dues companyes seves ja ens esperaven per fer-mos una introducció sobre el viatge. Com que som una escola internacional, la guia ens va parlar en anglès i en Toni en català.

A la fi pujam al vaixell! És petit i viatja ràpid (entre 18 i 20 nusos). Hi viatjam els 31 alumnes de l'escola, els dos Mestres Srta Rojo i Sr Mayans, 3 membres de la tripulació molt simpàtics que també ens han anat explicant coses i uns quants turistes (pocs perque al vaixell hi caben només 50 persones).

Una vegada al port de Cabrera, en Toni ens ha fet una petita introducció, ens ha deixat berenar i ens hem possat en marxa!

Direcció: Castell de Cabrera

En Toni, ens ha explicat que el nom correcte del parc és PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA. Dins el nom, trobam molta informació:

1. És un Parc Nacional i això vol dir que té la máxima protecció a nivel mediambiental, per davant de parcs naturals o monuments naturals. A Espanya, només hi ha un altre Parc Nacional Marítimoterrestre que està a les Islas Atlánticas de Galicia.

2. Arxipèlag vol dir conjunt d'illes, en aquest cas, 18 illes i illots. Els més grans són Cabrera, que li dona nom al Parc, i Conillera.

3. Marítimoterrestre fa referència a que la protecció del Parc s'aplica a l'ecosistema marítim i terrestre i a tota la fauna i flora que els habiten.

Fons marítim de Cabrera

A Cabrera hi trobam 3 zones marítimes diferents segons el tipus de fons:

1. Roca. És el de més profunditat i el trobam fora de la badia.

2. Arena. És el més superficial.

3. Posidònia. És el de color obscur. La posidonia no és un alga, és una planta que s'ha adaptat a viure sota la mar i que produeix oxígen.

Vegetació

La vegetació de l'illa és molt diferent segons les zones de l'illa:

1. Vegetació baixa a la zona litoral i arredonida pel vent. Les plantes no creixen en vertical perque estan desprotegides a la acció del vent.

2. Vegetació més interior que s'adapta a crèixer i viure amb poca terra, molt de sol, influència del vent i dels temporals i l'efecte de l'aigua salada.

3. Bosc de pi a la zona central i alta de l'illa. No trobam alzinar, que són molt típics de les Illes Balears, per exemple de la Serra de Tramuntana.

Història i Cabrera

1. Època bitzantina. Són els primers pobladors coneguts de l'illa. Varen fundar dos monestirs a l'illa.

2. Època romana. Es varen enfonsar molts de vaixells romans. A l'illa, va haver-hi una vila romana, que és com una finca actual on es feien feines d'agricultura i ramaderia. Ells foren els que li donaren el nom a l'illa: Capraria,  perque varen introduir la cabra a l'illa.

3. Edat mitjana. El Castell servia com a torre de vigilància per als pirates de la costa sur de Mallorca. L'illa està estratègicament situada entre Europa i Àfrica.

4. Edat moderna. Napoleón va conquerir bona part d'Europa. El seu germà Jose va dirigir Espanya. Quan va acabar la conquesta, fins a 9000 presos francesos varen passar pel Castell convertit en presó. Venien de Cadis.

5. Edat contemporànea. Cabrera ha pertangut a diferents famílies per compra-venda. La darrera família fou la familia Feliu, fins que els militars, lis varen expropiar i varen establir un campament de soldats. Des d'aquell moment, s'han fet pràctiques militars, entrenaments i maniobres, proves de tir... Però la pressió popular per a la seva protecció, varen aconseguir aturar aquesta explotació. Al 1991, es va signar el conveni per a la gestió mediambiental del Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera que avui perdura. Tot i que la propietat encara és militar.

Descans, dinar, platja i sorpresa final

Després d'aprendre tot això de l'illa petita de les Balears, vàrem poder gaudir d'una estoneta a la platja. Com que feia molt bon dia, dinarem a la mateixa platja de la badia del port i ferem un capfico amo els mestres. 

Ja era l'hort de tornar a casa i ens quedava el millor: visitar Sa Cova Blava i banyar-mos dins! Va ser una experiència impressionant per a tots nosaltres. L'aigua estava freda però era tan especial que no ens va importar gens!

I finalment, bordejant Sa Conillera, vàrem tornar cap a la Colònia de Sant Jordi no ens despedirem d'en Toni i la tripulació i ja ens esperava l'autocar per dur-nos cap a l'escola contents per haver gaudit d'un dia diferent i especial.

miércoles, 3 de junio de 2015

EL FANTASMA DE CABRERA

La llegenda del Castell de Cabrera

Abans d'entrar al castell de Cabrera, hi ha un petit cementiri. En aquest cementiri hi havia enterrat, des de fa molt de temps, un pescador.

El Castell de Cabrera des del port.

Durant la II Guerra Mundial, un avió alemany, va tenir un accident a l'illa a prop del far d'Ensiola. Els pescadors, varen rescatar dos homes: un mort i un altre ferit. Al pilot mort, Johannes Bochle, el varen enterrar al cementiri. Al ferit, el varen curar i enviar a Alemanya.

En arribà al seu país, el supervivent, va contar la història de l'accident i de com els pescadors l'havien ajudat, però també, com varen enterrar al seu company. Així que els alemanys, varen decidir tornar a cercar el cos del seu company.

Imatge del cementiri i l'illa de Mallorca al fons.

En arribar al cementiri, els soldats alemanys, es varen adonar que no hi havia cap identificació a cap de les dues tombes. Així que com que no sabien que podien fer per dur-se el cos del pilot alemany al 100%, decidiren decidir-ho a sort.

La llegenda conta que el cos que es varen dur els alemnays al seu país, és el del pescador i que el del pilot alemany, va quedar a l'illa.

Per això, conten els que habiten l'illa, que cada nit, el fantasma de Johannes Bochle, surt i es passeja pel Castell esperant als seus companys alemanys. De la mateixa forma, un pescador mallorquí que pescava a Cabrera, surt cada nit a un cementiri de la freda Alemanya, cercant el seu vaixell i als seus companys per anar a pescar...

Imatge d'arxiu del diari ABC.
Llegenda i informació narrada per en Toni, guia de Cabrera

viernes, 15 de mayo de 2015

L'IMPERI ROMÀ A HISPANIA

Introducció

La conquesta romana de la Península Iberica va durar des de el 218 a. C fins al 19 a. C. Roma va caure al 476 d. C. A aquesta etapa la coneixem com Edat Antiga.

Els romans procedien de Roma (Península Itàlica).
 
Els pobles conquerits pels romans varen aprendre la cultura i costums romanes: llengua, religió, llei, formes de govern, costums... Aquest procés reb el nom de ROMANITZACIÓ.


Línia del temps del meu projecte sobre l'Imperi Romà.

Les ciutats romanes

Les ciutats romanes tenen el seu origen als campaments militars. Les ciutats eren el nucli de la vida romana: social, econòmica, política i cultural.

Les ciutats eren emmurallades amb carrers rectilinis, tenien edificis importants, edificis públics i monuments commemoratius.


Els romans varen destacar per les seves obres d'enginyeria com
 l'aqüeducte, els ponts i les calçades.

Hi havia dos tipus de cases: els domus i l’insulae. El domus eren cases grans i luxoses pels més rics. S'organitzaven en torn a un pati porticat. L'Insulae era un tipus de casa de pisos pels més pobres.

Insulae.

Domus.

Els edificis públics més importants eren el teatre, l’amfiteatre, les termes, el circ i el temple. Els monuments commemoratius es construïen per celebrar una batalla guanyada.
 
La societat

La societat romana estava dividida en ciutadans i no ciutadans, és a dir, en persones lliures i esclaus.

Classificació jerárquica de la societat romana.

La vida al camp

Els romans que vivien al camp es dedicaven al cultiu de blat, d’oliva i de raïm. També es dedicaven a la ramaderia i a la mineria.

Vivien en villes, que eren cases envoltades per cultius amb tallers artesanals i instal·lacions agrícoles. La casa principal tenia un pati porticat i també hi havia cases per als esclaus.

Es romans varen introduir noves activitats agrícoles com l’arada, la premsa d’oli, el molí de tracció animal, tècniques de regadiu i ús d’abonaments.

La vida al camp.
 
Fonts d'informació

* El meu llibre de Santillana de Ciencias Sociales de 6º i les explicacions a classe del Sr Berrio.

* Les imatges són de la meva exposició oral per al projecte de Català i vaig cercar-les i trobar-les a google.


Claudia De Miguel (6è Sr Berrio)

miércoles, 6 de mayo de 2015

ELS DÉUS EGIPCIS


L'antic Egipte una civilització amb una religió politeista, és a dir, amb més de un déu.

Els atributs

Els atributs són símbols amb els que es representen els deus egipcis els 3 més importants són:

·         L'anj la creu que simbolitza la vida eterna

·         El disc solar que representa la vida ja que per ells el sol era molt important

·         El ceptre was indica poder, dominació i força.





La llegenda de Osiris

Osiris. Déu dels morts i de les plantes.
No té cap animal associat. 

Osiris havia de ser rei dels déus, però el seu germà Seth gelós el va matar. El va repartir per trossos per tot Egipte. La seva dona el va recollir i el va juntar amb una vena de aquí la primera momia. Per aixó aquest deu es el deu dels morts.

Seth. Déu de les catástrofes naturals i de les forces violentes.
Animal associat: ós formiguer.

El seu fill Horus el va venjar matant al seu oncle.
Horus. Déu de dels déus.
Animal associat: el falcó.


Altresdéus 

Isis. Guardiana dels déus i deessa de les mares.
No té animal associat.

Anubis. Guarda de la cerimònia entre la vida i la mort.
Animal associat: el xacal.

Thot. Déu de l'escriptura.
Animal associat: ibis.

Apis. Déu de la fertilitat.
Animal associat: el bou.

Hator. Deessa de l'amor.
Animal associat: la vaca.

Ra. Déu del sol.
Animal associat: el falcó.

Amon-Ra. Déu dels faraons,
No té animal associat.


Fonts de informació

Mi primer larousse de historia. Editorial Larouse. 2002.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B

                                                                                                                                       Violeta Clar (Berrio 6è)

lunes, 4 de mayo de 2015

III OLYMPIC GAMES

Del dia 30 d’abril al 2 de maig, el col·legi Lledó va organitzar els III Olympic Games als quals varen assistir tots els col·legis Nace. Els equips estaven dividits en masculí i femení i comptaven amb un total de 36 participants per escola.

Primeres impressions
El primer dia vàrem fer la inauguració en la que tots els col·legis varen fer un jurament per jugar net i sense trampes. Un esportista paralímpic que ha participat als JJOO, va encendre la torxa dels jocs. Les gimnastes varen representar un ball per a la cerimònia. Al acabar tots ens vàrem anar amb les famílies que ens acollien.
Cerimònia de inauguració dels III Olympic Games a Castellón.

Comencen els Jocs!

El segon dia tots vàrem fer atletisme (50 m llisos) i natació al matí, i a la tarda els benjamins varen jugar a bàsquet, els alevins a handbol (vàrem perdre un partit 6-5 i guanyar un altre 7-4 contra Zuloaga i Lledó) i els infantils a futbol. Ho vàrem fer molt bé!
El tercer dia els alevins varen jugar a futbol i a bàsquet, els infantils a vòlei i bàsquet i els benjamins a handbol i futbol al matí. A la tarda es varen fer les semifinals i, si guanyaves anaves a les finals, que eren l’últim dia.

Hi havia una nina de Zuloaga que era una màquina en tots els esports! Ha estat una jornada molt igualada. Alguns partits s’han decidit per penals, per exemple, a futbol.

Aquest dia fou molt divertit però esgotador a la vegada!
L’emoció de les finals!

El quart i últim dia es varen fer les finals i l’entrega de trofeus als guanyadors i unes medalles per tothom. Vàrem quedar segons a futbol a la categoria infantil masculí que també va quedar primer en vòlei. Els benjamins masculins varen quedar primers a handbol.  I Lledó va guanyar els III Olympic Games.

Després de quatre dies disfrutant de l’esport, tothom es va acomiadar. Ens tornarem a veure el proper curs a Stonar (Anglaterra), on es faran els IV Olympic Games.
Trofeus per als guanyadors dels III Olympic Games de Castellón.

Convivència amb altres famílies
Alguns ja coneixíem a les famílies d’anteriors Olympic Games. La meva família era molt simpàtica.

A part de l’esport també hem après a conviure amb una família desconeguda. El que em va agradar era que ells parlaven el seu català, el valencià, quasi com nosaltres però amb accent molt diferent.
Quan jo parlava pel telèfon amb el meu pare em deien que el nostre dialecte era molt diferent i més exagerat, però és el mateix que pensam nosaltres del seu dialecte.

Experiències
Hem jugat a futbol, bàsquet, hem corregut 50m i 800m llisos, hem fet natació, vòlei i handbol. Una experiència increïble! Molt divertida però esgotadora! Va ser una passada!

Hem pogut visitar el Museu de les Arts i de les Ciències de València i també hem anat a un centre comercial.
Esperit olímpic

Fer el jurament a la cerimònia de inauguració implica respectar les regles, el joc net, als rivals i als àrbitres.
El que em va agradar més és que gent de distints cursos hem fet molts amics i això es notava molt quan guanyaven un partit. Tots ens donàvem una abraçada en grup. Això es diu: UN BON EQUIP!

Alex De Miguel (5è Mayans)
Claudia De Miguel (6è Berrio)
Stella Garau (5è Fowler)
Mia Huélamo (5è Hernández)
Marco Mas (5è Hernández)