Soy DYLAN CASADO SUBINOVA , un jugador de baloncesto de CB LaSalle.
Al principios de temporada 2014 - 2015 empezamos con las nuevas entrenadoras los entrenos muy muy duros. Casi en todos los entrenos iba al 100%. Pero en los partidos como estaba tan nervioso no conseguía ir 100%. Sentía miedo por hacer cosas mal como hacer cambios de mano y que se perdía la pelota , como hacer mal la defensa , tirar la canasta y que la falle.
Mis padres querían ayudarme y me decían que tengo que disfrutar y hacerlo como en los entrenos.Pero seguía sin funcionar. Lo pasaba bastante mal!
Un día le pedí ayuda a mi profesor y tutor el señor Mayans. Él me dijo: ' Cuando estás en el banquillo relájate y piensa que vas hacer con la pelota. También observa tus compañeros que hacen ellos con la pelota'.
Cuando mi madre me llevaba a los entrenos siempre escuchaba música . Después de hablar con mi profesor dejé de escuchar la música y me concentraba de lo que iba hacer en los entrenos. ¡ POR FIN ME FUNCIONÓ !
Empecé jugar bien y mejorar cada día. A final de la temporada me subieron de categoría de MINI B al
MINI A. ¡ Estaba muy feliz !
Me gusta much Stephen Curry que es el jugador y MVP de NBA y empezé practicar sus movimientos y jugadas. Practico en mi casa los días que no tengo entreno porque me encanta. Hasta que me han cogido con Mis 3 compañeros de equipo hacer tecnificaciÓn con Alberto Alzamora que ha sido jugador profesional. Tendremos 4 sábados entrenos de 1 hora con él.
Mi objetivo es que me convoquen este año en la selección Balear. Y sigo trabajando tan duro. He mejorado tanto en mi ataque y en defensa que puedo parar al mas fuerte del equipo.
Mi consejo para todos vosotros que todo depende de vosotros y TODO SE PUEDE CONSEGUIR!
DYLAN
lunes, 26 de octubre de 2015
jueves, 3 de septiembre de 2015
DESAYUNO SOLIDARIO
¡Por fin ha llegado el día! Estoy nerviosa porque desde que acabó el cole he estado esperando que llegase este momento.
¡Me hacía mucha ilusión!
Nos han invitado a ser voluntarios en el desayuno solidario que organiza todos los meses AEA Solidaria para recaudar fondos para los niños de Santo Domingo. ¿Por qué? Pues bien, todo nace de una idea que tuvimos en clase. Nos propusimos ayudar a otras personas y con la ayuda de nuestras familias y del colegio, lo estamos haciendo.
Todo empezó a finales de mayo cuando las chicas de AEA Solidaria, Marta, Isabel y Marta, vinieron a conocernos y a explicarnos en qué consistía su trabajo. Esta es la ONG que propuse yo el día que hicimos la lluvía de ideas para seleccionar mejor a quién debíamos ayudar. Yo ya sabía a lo que se dedicaban y, tanto mis compañeros como mi tutor, estuvieron de acuerdo.
Durante el último mes de clase, fuimos recaudado dinero para poder financiar un proyecto en el barrio de Los Cocos, en la República Dominicana. En 20 días llegamos a superar los 1.700€. Nuestro tutor, el Sr Mayans, se lo contó al resto de profesores, y entre todos...¡Llegamos a los 2.000€!
Por ese motivo, las chicas de AEA Solidaria, nos invitaron a su desayuno solidario mensual. Y en ese punto es en el que me encuentro ahora.
Nos hemos levantado temprano, hemos preparado algunas cositas de desayuno: mi abuela hizo una tortilla de patatas, mi amiga Isabel llevo un bizcocho,...y nos hemos ido a Llucmajor, que es donde se celebran los desayunos.
¡Me hacía mucha ilusión!
Nos han invitado a ser voluntarios en el desayuno solidario que organiza todos los meses AEA Solidaria para recaudar fondos para los niños de Santo Domingo. ¿Por qué? Pues bien, todo nace de una idea que tuvimos en clase. Nos propusimos ayudar a otras personas y con la ayuda de nuestras familias y del colegio, lo estamos haciendo.
Todo empezó a finales de mayo cuando las chicas de AEA Solidaria, Marta, Isabel y Marta, vinieron a conocernos y a explicarnos en qué consistía su trabajo. Esta es la ONG que propuse yo el día que hicimos la lluvía de ideas para seleccionar mejor a quién debíamos ayudar. Yo ya sabía a lo que se dedicaban y, tanto mis compañeros como mi tutor, estuvieron de acuerdo.
Durante el último mes de clase, fuimos recaudado dinero para poder financiar un proyecto en el barrio de Los Cocos, en la República Dominicana. En 20 días llegamos a superar los 1.700€. Nuestro tutor, el Sr Mayans, se lo contó al resto de profesores, y entre todos...¡Llegamos a los 2.000€!
Por ese motivo, las chicas de AEA Solidaria, nos invitaron a su desayuno solidario mensual. Y en ese punto es en el que me encuentro ahora.
 |
| Marta, Sr Mayans e Isabel. Marina Costa, Lucía Fornés, Lucía Lugo, Teresa Palmieri y Claudia Pujol. |
Nos hemos levantado temprano, hemos preparado algunas cositas de desayuno: mi abuela hizo una tortilla de patatas, mi amiga Isabel llevo un bizcocho,...y nos hemos ido a Llucmajor, que es donde se celebran los desayunos.
Allí nos han puesto un delantal y nos han dividido en dos mesas, una en cada edificio de Globalia y hemos pasado la mañana sirviendo el desayuno a todos los trabajadores que se paraban a tomar un café, un zumito o algo de comer.
 |
| Preparando los productos que habíamos cocinado nosotras mismas en casa para vender a los trabajadores y recaudar dinero para la ONG. |
 |
| Llega la hora de la merienda y los primeros trabajadores bajan a por su café, su zumo, su trozo de coca o bizcocho. |
Además hemos vendido bolis, camisetas y pulseritas. ¡Todos los que entraban por la puerta se paraban y la recaudación fue muy buena!
También estaba la tele porque se entregaba la recaudación de un torneo de papel benéfico con 2 de las mejores jugadoras del mundo.
 |
| Anna Sard, Isabel Espinosa y Elina Sard posaron con las jugadoras de pádel. |
 |
| El equipo solidario en representación de los alumnos de 5º de primaria. |
¡Que mañana más divertida y encima sabiendo que era por una buena causa!
Ahora sólo queda que el Sr Mayans nos cuente su experiencia llevando el dinero a Santo Domingo para comprar todo el material. Estad atentos a "El Entrenamentes" en los próximos días ;)
Lucía Lugo Piñar
miércoles, 8 de julio de 2015
HORT ESCOLAR: Feim classe de Socials a l'hort ecològic de l'escola
El nostre hort
A l'escola, tenim un hort ecològic escolar. Està a la terrassa de la cafeteria. És un espai gran que reb molta llum durant tot el dia. Durant el curs, Anam pujant a sembra, recollir o fer el manteniment de l'hort, ajudant a la Srta Roca, que és l'encarregada d'aquesta activitat des de l'any 2010.
Classe de Socials a l'hort
El passat divendres 15 de maig, totes les clases de 5è vàrem anar a l'hort. Els primers en fer l'activitat forem la classe del Sr Mayans, abans de dinar. Després de dinar, pujàren la classe de Miss Fowler i després la del Sr Hernández.
Una vegada allà, la Srta Roca sempre ens explica el que hem de fer. La Srta Roca, ens ha ajudat molt i ens ha ensenyat moltes coses sobre plantes durant tota la primària.
Els alumnes de la classe del Sr Mayans, anàvem sortint d'un en un i havíem de tallar amb unes tissores, una planta de mongetes. Després, les havíem de possar a una caixa. Quan vàrem acabar, vàrem fer dos cercles i cada un va agafar dues mongetes. Les vàrem obrir i li vàrem treure el fruit. Després, la Srta Roca va passar per recollir-los tots.
La classe de Miss Fowler ha recollit bledes i ha llevat arrels. Hem separat totes les bledes que hem collit i hem deixat preparada la feina per al grup del Sr Hernández.
Al final de tot, ens varen donar unes floretes de salvia rosa per xuclar-les. Estan boníssimes! Són molt dolces!
I tot seguit, vàrem tornar cap a classe.
Cada vegada que pujam a l'hort és una activitat especial! Sempre és una gran experiencia i oportunitat per aprendre coses noves d'una forma diferent!
Gràcies Srta Roca!
A l'escola, tenim un hort ecològic escolar. Està a la terrassa de la cafeteria. És un espai gran que reb molta llum durant tot el dia. Durant el curs, Anam pujant a sembra, recollir o fer el manteniment de l'hort, ajudant a la Srta Roca, que és l'encarregada d'aquesta activitat des de l'any 2010.
Classe de Socials a l'hort
El passat divendres 15 de maig, totes les clases de 5è vàrem anar a l'hort. Els primers en fer l'activitat forem la classe del Sr Mayans, abans de dinar. Després de dinar, pujàren la classe de Miss Fowler i després la del Sr Hernández.
Una vegada allà, la Srta Roca sempre ens explica el que hem de fer. La Srta Roca, ens ha ajudat molt i ens ha ensenyat moltes coses sobre plantes durant tota la primària.
Els alumnes de la classe del Sr Mayans, anàvem sortint d'un en un i havíem de tallar amb unes tissores, una planta de mongetes. Després, les havíem de possar a una caixa. Quan vàrem acabar, vàrem fer dos cercles i cada un va agafar dues mongetes. Les vàrem obrir i li vàrem treure el fruit. Després, la Srta Roca va passar per recollir-los tots.
La classe de Miss Fowler ha recollit bledes i ha llevat arrels. Hem separat totes les bledes que hem collit i hem deixat preparada la feina per al grup del Sr Hernández.
Al final de tot, ens varen donar unes floretes de salvia rosa per xuclar-les. Estan boníssimes! Són molt dolces!
I tot seguit, vàrem tornar cap a classe.
Cada vegada que pujam a l'hort és una activitat especial! Sempre és una gran experiencia i oportunitat per aprendre coses noves d'una forma diferent!
Gràcies Srta Roca!
Leo Rodríguez (5è Miss Fowler) i Claudia Pujol (5è Sr Mayans)
PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA
,Introducció
Ahir, 3 de juny, un grup de 31 alumnes de 5è i 6è, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.
El motiu de la visita és haver guanyat (un grup de 6è), el II Concurs sobre el fons marí de Cabrera que ha organitzat Balears Natura. Vos deixam l'enllaç amb la resolución dels premis d'enguany per si voleu tenir més información:
http://balearsnatura.blogspot.com.es/2015/05/segona-edicio-del-concurs-escolar-de.HTML
Preparació abans de la visita
En Toni, un guia del Parc, va venir a la nostra escola el passat dimarts 2 de juny per explicar-nos, als alumnes premiats, en què consistia la visita. També ens va donar molta información relacionada amb la protecció del Parc, les espècies que hi viuen, el conjunt d'illes que el formen, els diferents tipus d'ecosistemes...
El Parc es situa al sud de l'illa de Mallorca, a uns 20km. L'única illa visitable és Cabrera, tot i que els científics i responsables del Parc, poden anar als illots per mantener-los i gestionar-los.
Cabrera, l'illa major, es pot visitar però amb ordre. Hi ha un pla de visites guiades i 50 bolles d'amarrament pels vaixells particulars que no podem superar els 30m. Compta també amb un refugi per a pernoctar a l'antiga zona militar des de fa 2 anys.
Ens va ensenyar molt sobre el Parc i es va acomiadar de nosaltres fins al dia de la visita.
Visitam el Parc!
Finalment, ahir dimecres, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Vàrem arribar a l'escola més prest que un dia normal perquè l'autocar havia de sortir en direcció cap a la Colònia de Sant Jordi abans de les 08:40h del matí per arribar puntuals i agafar el vaixell de les 10:00h cap al Parc.
El trajecte d'anada no va tenir complicacions i vàrem arribar al port de la Colònia puntuals. En Toni i dues companyes seves ja ens esperaven per fer-mos una introducció sobre el viatge. Com que som una escola internacional, la guia ens va parlar en anglès i en Toni en català.
A la fi pujam al vaixell! És petit i viatja ràpid (entre 18 i 20 nusos). Hi viatjam els 31 alumnes de l'escola, els dos Mestres Srta Rojo i Sr Mayans, 3 membres de la tripulació molt simpàtics que també ens han anat explicant coses i uns quants turistes (pocs perque al vaixell hi caben només 50 persones).
Una vegada al port de Cabrera, en Toni ens ha fet una petita introducció, ens ha deixat berenar i ens hem possat en marxa!
Direcció: Castell de Cabrera
En Toni, ens ha explicat que el nom correcte del parc és PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA. Dins el nom, trobam molta informació:
1. És un Parc Nacional i això vol dir que té la máxima protecció a nivel mediambiental, per davant de parcs naturals o monuments naturals. A Espanya, només hi ha un altre Parc Nacional Marítimoterrestre que està a les Islas Atlánticas de Galicia.
2. Arxipèlag vol dir conjunt d'illes, en aquest cas, 18 illes i illots. Els més grans són Cabrera, que li dona nom al Parc, i Conillera.
3. Marítimoterrestre fa referència a que la protecció del Parc s'aplica a l'ecosistema marítim i terrestre i a tota la fauna i flora que els habiten.
Fons marítim de Cabrera
A Cabrera hi trobam 3 zones marítimes diferents segons el tipus de fons:
1. Roca. És el de més profunditat i el trobam fora de la badia.
2. Arena. És el més superficial.
3. Posidònia. És el de color obscur. La posidonia no és un alga, és una planta que s'ha adaptat a viure sota la mar i que produeix oxígen.
Vegetació
La vegetació de l'illa és molt diferent segons les zones de l'illa:
1. Vegetació baixa a la zona litoral i arredonida pel vent. Les plantes no creixen en vertical perque estan desprotegides a la acció del vent.
2. Vegetació més interior que s'adapta a crèixer i viure amb poca terra, molt de sol, influència del vent i dels temporals i l'efecte de l'aigua salada.
3. Bosc de pi a la zona central i alta de l'illa. No trobam alzinar, que són molt típics de les Illes Balears, per exemple de la Serra de Tramuntana.
Història i Cabrera
1. Època bitzantina. Són els primers pobladors coneguts de l'illa. Varen fundar dos monestirs a l'illa.
2. Època romana. Es varen enfonsar molts de vaixells romans. A l'illa, va haver-hi una vila romana, que és com una finca actual on es feien feines d'agricultura i ramaderia. Ells foren els que li donaren el nom a l'illa: Capraria, perque varen introduir la cabra a l'illa.
3. Edat mitjana. El Castell servia com a torre de vigilància per als pirates de la costa sur de Mallorca. L'illa està estratègicament situada entre Europa i Àfrica.
4. Edat moderna. Napoleón va conquerir bona part d'Europa. El seu germà Jose va dirigir Espanya. Quan va acabar la conquesta, fins a 9000 presos francesos varen passar pel Castell convertit en presó. Venien de Cadis.
5. Edat contemporànea. Cabrera ha pertangut a diferents famílies per compra-venda. La darrera família fou la familia Feliu, fins que els militars, lis varen expropiar i varen establir un campament de soldats. Des d'aquell moment, s'han fet pràctiques militars, entrenaments i maniobres, proves de tir... Però la pressió popular per a la seva protecció, varen aconseguir aturar aquesta explotació. Al 1991, es va signar el conveni per a la gestió mediambiental del Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera que avui perdura. Tot i que la propietat encara és militar.
Ahir, 3 de juny, un grup de 31 alumnes de 5è i 6è, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.
El motiu de la visita és haver guanyat (un grup de 6è), el II Concurs sobre el fons marí de Cabrera que ha organitzat Balears Natura. Vos deixam l'enllaç amb la resolución dels premis d'enguany per si voleu tenir més información:
http://balearsnatura.blogspot.com.es/2015/05/segona-edicio-del-concurs-escolar-de.HTML
Preparació abans de la visita
En Toni, un guia del Parc, va venir a la nostra escola el passat dimarts 2 de juny per explicar-nos, als alumnes premiats, en què consistia la visita. També ens va donar molta información relacionada amb la protecció del Parc, les espècies que hi viuen, el conjunt d'illes que el formen, els diferents tipus d'ecosistemes...
El Parc es situa al sud de l'illa de Mallorca, a uns 20km. L'única illa visitable és Cabrera, tot i que els científics i responsables del Parc, poden anar als illots per mantener-los i gestionar-los.
Cabrera, l'illa major, es pot visitar però amb ordre. Hi ha un pla de visites guiades i 50 bolles d'amarrament pels vaixells particulars que no podem superar els 30m. Compta també amb un refugi per a pernoctar a l'antiga zona militar des de fa 2 anys.
Ens va ensenyar molt sobre el Parc i es va acomiadar de nosaltres fins al dia de la visita.
Visitam el Parc!
Finalment, ahir dimecres, vàrem visitar el Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Vàrem arribar a l'escola més prest que un dia normal perquè l'autocar havia de sortir en direcció cap a la Colònia de Sant Jordi abans de les 08:40h del matí per arribar puntuals i agafar el vaixell de les 10:00h cap al Parc.
El trajecte d'anada no va tenir complicacions i vàrem arribar al port de la Colònia puntuals. En Toni i dues companyes seves ja ens esperaven per fer-mos una introducció sobre el viatge. Com que som una escola internacional, la guia ens va parlar en anglès i en Toni en català.
A la fi pujam al vaixell! És petit i viatja ràpid (entre 18 i 20 nusos). Hi viatjam els 31 alumnes de l'escola, els dos Mestres Srta Rojo i Sr Mayans, 3 membres de la tripulació molt simpàtics que també ens han anat explicant coses i uns quants turistes (pocs perque al vaixell hi caben només 50 persones).
Una vegada al port de Cabrera, en Toni ens ha fet una petita introducció, ens ha deixat berenar i ens hem possat en marxa!
Direcció: Castell de Cabrera
En Toni, ens ha explicat que el nom correcte del parc és PARC NACIONAL MARÍTIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA. Dins el nom, trobam molta informació:
1. És un Parc Nacional i això vol dir que té la máxima protecció a nivel mediambiental, per davant de parcs naturals o monuments naturals. A Espanya, només hi ha un altre Parc Nacional Marítimoterrestre que està a les Islas Atlánticas de Galicia.
2. Arxipèlag vol dir conjunt d'illes, en aquest cas, 18 illes i illots. Els més grans són Cabrera, que li dona nom al Parc, i Conillera.
3. Marítimoterrestre fa referència a que la protecció del Parc s'aplica a l'ecosistema marítim i terrestre i a tota la fauna i flora que els habiten.
Fons marítim de Cabrera
A Cabrera hi trobam 3 zones marítimes diferents segons el tipus de fons:
1. Roca. És el de més profunditat i el trobam fora de la badia.
2. Arena. És el més superficial.
3. Posidònia. És el de color obscur. La posidonia no és un alga, és una planta que s'ha adaptat a viure sota la mar i que produeix oxígen.
Vegetació
La vegetació de l'illa és molt diferent segons les zones de l'illa:
1. Vegetació baixa a la zona litoral i arredonida pel vent. Les plantes no creixen en vertical perque estan desprotegides a la acció del vent.
2. Vegetació més interior que s'adapta a crèixer i viure amb poca terra, molt de sol, influència del vent i dels temporals i l'efecte de l'aigua salada.
3. Bosc de pi a la zona central i alta de l'illa. No trobam alzinar, que són molt típics de les Illes Balears, per exemple de la Serra de Tramuntana.
Història i Cabrera
1. Època bitzantina. Són els primers pobladors coneguts de l'illa. Varen fundar dos monestirs a l'illa.
2. Època romana. Es varen enfonsar molts de vaixells romans. A l'illa, va haver-hi una vila romana, que és com una finca actual on es feien feines d'agricultura i ramaderia. Ells foren els que li donaren el nom a l'illa: Capraria, perque varen introduir la cabra a l'illa.
3. Edat mitjana. El Castell servia com a torre de vigilància per als pirates de la costa sur de Mallorca. L'illa està estratègicament situada entre Europa i Àfrica.
4. Edat moderna. Napoleón va conquerir bona part d'Europa. El seu germà Jose va dirigir Espanya. Quan va acabar la conquesta, fins a 9000 presos francesos varen passar pel Castell convertit en presó. Venien de Cadis.
5. Edat contemporànea. Cabrera ha pertangut a diferents famílies per compra-venda. La darrera família fou la familia Feliu, fins que els militars, lis varen expropiar i varen establir un campament de soldats. Des d'aquell moment, s'han fet pràctiques militars, entrenaments i maniobres, proves de tir... Però la pressió popular per a la seva protecció, varen aconseguir aturar aquesta explotació. Al 1991, es va signar el conveni per a la gestió mediambiental del Parc Nacional Marítimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera que avui perdura. Tot i que la propietat encara és militar.
Descans, dinar, platja i sorpresa final
Després d'aprendre tot això de l'illa petita de les Balears, vàrem poder gaudir d'una estoneta a la platja. Com que feia molt bon dia, dinarem a la mateixa platja de la badia del port i ferem un capfico amo els mestres.
Ja era l'hort de tornar a casa i ens quedava el millor: visitar Sa Cova Blava i banyar-mos dins! Va ser una experiència impressionant per a tots nosaltres. L'aigua estava freda però era tan especial que no ens va importar gens!
I finalment, bordejant Sa Conillera, vàrem tornar cap a la Colònia de Sant Jordi no ens despedirem d'en Toni i la tripulació i ja ens esperava l'autocar per dur-nos cap a l'escola contents per haver gaudit d'un dia diferent i especial.
lunes, 6 de julio de 2015
NO TE RINDAS
El sábado pasado fuimos convocadas para ir a hacer unas pruebas de atletismo para la selección del campeonato de Baleares. En la primera prueba, la de vallas, me caí y me hice unas heridas en las rodillas. Estuve a punto de tirar la toalla e irme a casa.
En ese momento, mi madre se acercó a mi y me dijo: "El mundo no está hecho para flojos". Eso me dio la motivación para seguir adelante.
Volví a la pista y teníamos que hacer la prueba de 60 metros lisos que... ¡salió bastante bien! Para el final, la prueba más larga: la de 500 metros. Me sentí muy segura de mi misma gracias a las palabras y el apoyo de mi madre. Llegué en 3ª posición y me clasifiqué para el campeonato de Baleares.
Os dejo una foto en el podio. Justo ahí, aprendí una cosa: "Nunca te rindas nunca, aunque parezca difícil, porque con esfuerzo y constancia, todo se puede conseguir".
 |
| Lo imposible sólo tarda un poco más. |
Teresa Palmieri
5º Mauis
lunes, 22 de junio de 2015
ETIÒPIA part I
Primera part del projecte sobre Etiòpia, després de fer feina a les classes de tutoria. Vàrem rebre la visita de n'Efrem, del qual publicarem un altre post, i vàrem aprendre molt amb ell sobre el seu país.
Per aquells alumnes que vulguin investigar més, vos deix uns vídeos i información que va preparar per a la nostra classe Mr Mercer.
Esper que vos agradi la primera feineta d'estiu!
Desert de Dallol a la depressió de Danakil, el lloc on la crosta del planeta Terra és més prima. És una depressió, per tant està per davall del nivell de la mar. Els alumnes podrien investigar quines temperatures fa allà i a quants metres per davall del nivell de la mar està... Hi ha unes instal·lacions mineres abandonades també.
Erta Ale. Volcà actiu que se pot visitar. Aquí hi tiren un bidó ple d'aigua per a veure què passa...
Castells de Gondar. Tenen uns 500 anys, estan tots junts dins el recinte reial. Poden investigar un poc sobre l'escocès que del que he parlat avui, un aventurer anomenat James Bruce.
Debre Damo, el monestir d'accés més difícil, només per homes. Igual que Lalibela aquestes esglésies estan fetes dins la pedra. O sigui, esculpides. Ve a ser una mena d'arquitectura i escultura a la vegada...
Lalibela
Harar, alimentant les hienes... Les hienes entren per uns portals del seu tamany a la murada de la antiga ciutat. Estan acostumades a que les alimentin. De fet, passejant de nit te les trobes i te passen per davora. Així i tot fa por, perquè si te poses malalt o estàs dèbil, te seguiran fins que estiguis dormit i te menjaran igualment... Harar és una ciutat mercat. De fet, va ser durant molts anys una ciutat-estat. També és el centre i mercat mundial del qat (pronunciat "chat"), una droga estimulant. Durant molts anys i possiblement ara però de forma clandestina, ha estat un centra de esclaus molt important. Des de l'altra banda d'Àfrica, Senegal, sortien els esclaus cap Estats Units. Des de Harar, cap al nord d'àfrica i àsia.
EL Sud del país està poblat per pobles i tribus que viuen al marge de la resta del món. Ve a ser com un museu antropològic, però real.
ELs babuïns Gelada, únics allà en tot el món, i una porta al passat dels primers homínids. Aquests bitxos mengen herba, viuen en comunitats enormes, etc. D'ells podem aprendre què va passar quan els homínids van baixar dels arbres i es van posar drets, el consum de carn i quin paper va tenir aquesta proteina en el desenvolupament del cervell...
Lucy, encara un dels homínids més complets mai trobats, juntament amb l'ara més antic que ningú, Ardi. Pareix que Etiòpia és la cuna de la humanitat.
Per aquells alumnes que vulguin investigar més, vos deix uns vídeos i información que va preparar per a la nostra classe Mr Mercer.
Esper que vos agradi la primera feineta d'estiu!
 |
| «Dallol-2001» de Hervé Sthioul - Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY 2.5 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dallol-2001.jpg#/media/File:Dallol-2001.jpg |
Desert de Dallol a la depressió de Danakil, el lloc on la crosta del planeta Terra és més prima. És una depressió, per tant està per davall del nivell de la mar. Els alumnes podrien investigar quines temperatures fa allà i a quants metres per davall del nivell de la mar està... Hi ha unes instal·lacions mineres abandonades també.
 |
| «Erta Ale» de filippo_jean - http://www.flickr.com/photos/26162032@N03/2455969983/. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Erta_Ale.jpg#/media/File:Erta_Ale.jpg |
Erta Ale. Volcà actiu que se pot visitar. Aquí hi tiren un bidó ple d'aigua per a veure què passa...
 |
| «FasilidasPalaceGonder» de Justin Clements - Flickr. Disponible bajo la licencia CC BY 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:FasilidasPalaceGonder.jpg#/media/File:FasilidasPalaceGonder.jpg |
Castells de Gondar. Tenen uns 500 anys, estan tots junts dins el recinte reial. Poden investigar un poc sobre l'escocès que del que he parlat avui, un aventurer anomenat James Bruce.
 |
| «Debre Damo Church». Publicado bajo la licencia CC BY 2.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Debre_Damo_Church.jpg#/media/File:Debre_Damo_Church.jpg. |
Debre Damo, el monestir d'accés més difícil, només per homes. Igual que Lalibela aquestes esglésies estan fetes dins la pedra. O sigui, esculpides. Ve a ser una mena d'arquitectura i escultura a la vegada...
 |
| «Bet Giyorgis church Lalibela 03color» de Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03.jpg: Armin Hammderivative work: 3coma14 (talk) - Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03.jpg. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 2.5 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03color.jpg#/media/File:Bet_Giyorgis_church_Lalibela_03color.jpg |
Lalibela
Harar, alimentant les hienes... Les hienes entren per uns portals del seu tamany a la murada de la antiga ciutat. Estan acostumades a que les alimentin. De fet, passejant de nit te les trobes i te passen per davora. Així i tot fa por, perquè si te poses malalt o estàs dèbil, te seguiran fins que estiguis dormit i te menjaran igualment... Harar és una ciutat mercat. De fet, va ser durant molts anys una ciutat-estat. També és el centre i mercat mundial del qat (pronunciat "chat"), una droga estimulant. Durant molts anys i possiblement ara però de forma clandestina, ha estat un centra de esclaus molt important. Des de l'altra banda d'Àfrica, Senegal, sortien els esclaus cap Estats Units. Des de Harar, cap al nord d'àfrica i àsia.
EL Sud del país està poblat per pobles i tribus que viuen al marge de la resta del món. Ve a ser com un museu antropològic, però real.
ELs babuïns Gelada, únics allà en tot el món, i una porta al passat dels primers homínids. Aquests bitxos mengen herba, viuen en comunitats enormes, etc. D'ells podem aprendre què va passar quan els homínids van baixar dels arbres i es van posar drets, el consum de carn i quin paper va tenir aquesta proteina en el desenvolupament del cervell...
Lucy, encara un dels homínids més complets mai trobats, juntament amb l'ara més antic que ningú, Ardi. Pareix que Etiòpia és la cuna de la humanitat.
Cortesia de Mr Mercer
miércoles, 3 de junio de 2015
EL FANTASMA DE CABRERA
La llegenda del Castell de Cabrera
Abans d'entrar al castell de Cabrera, hi ha un petit cementiri. En aquest cementiri hi havia enterrat, des de fa molt de temps, un pescador.
Durant la II Guerra Mundial, un avió alemany, va tenir un accident a l'illa a prop del far d'Ensiola. Els pescadors, varen rescatar dos homes: un mort i un altre ferit. Al pilot mort, Johannes Bochle, el varen enterrar al cementiri. Al ferit, el varen curar i enviar a Alemanya.
En arribà al seu país, el supervivent, va contar la història de l'accident i de com els pescadors l'havien ajudat, però també, com varen enterrar al seu company. Així que els alemanys, varen decidir tornar a cercar el cos del seu company.
En arribar al cementiri, els soldats alemanys, es varen adonar que no hi havia cap identificació a cap de les dues tombes. Així que com que no sabien que podien fer per dur-se el cos del pilot alemany al 100%, decidiren decidir-ho a sort.
La llegenda conta que el cos que es varen dur els alemnays al seu país, és el del pescador i que el del pilot alemany, va quedar a l'illa.
Per això, conten els que habiten l'illa, que cada nit, el fantasma de Johannes Bochle, surt i es passeja pel Castell esperant als seus companys alemanys. De la mateixa forma, un pescador mallorquí que pescava a Cabrera, surt cada nit a un cementiri de la freda Alemanya, cercant el seu vaixell i als seus companys per anar a pescar...
Abans d'entrar al castell de Cabrera, hi ha un petit cementiri. En aquest cementiri hi havia enterrat, des de fa molt de temps, un pescador.
 |
| El Castell de Cabrera des del port. |
Durant la II Guerra Mundial, un avió alemany, va tenir un accident a l'illa a prop del far d'Ensiola. Els pescadors, varen rescatar dos homes: un mort i un altre ferit. Al pilot mort, Johannes Bochle, el varen enterrar al cementiri. Al ferit, el varen curar i enviar a Alemanya.
En arribà al seu país, el supervivent, va contar la història de l'accident i de com els pescadors l'havien ajudat, però també, com varen enterrar al seu company. Així que els alemanys, varen decidir tornar a cercar el cos del seu company.
 |
| Imatge del cementiri i l'illa de Mallorca al fons. |
En arribar al cementiri, els soldats alemanys, es varen adonar que no hi havia cap identificació a cap de les dues tombes. Així que com que no sabien que podien fer per dur-se el cos del pilot alemany al 100%, decidiren decidir-ho a sort.
La llegenda conta que el cos que es varen dur els alemnays al seu país, és el del pescador i que el del pilot alemany, va quedar a l'illa.
Per això, conten els que habiten l'illa, que cada nit, el fantasma de Johannes Bochle, surt i es passeja pel Castell esperant als seus companys alemanys. De la mateixa forma, un pescador mallorquí que pescava a Cabrera, surt cada nit a un cementiri de la freda Alemanya, cercant el seu vaixell i als seus companys per anar a pescar...
 |
| Imatge d'arxiu del diari ABC. |
Llegenda i informació narrada per en Toni, guia de Cabrera
Suscribirse a:
Entradas (Atom)