viernes, 15 de mayo de 2015

L'IMPERI ROMÀ A HISPANIA

Introducció

La conquesta romana de la Península Iberica va durar des de el 218 a. C fins al 19 a. C. Roma va caure al 476 d. C. A aquesta etapa la coneixem com Edat Antiga.

Els romans procedien de Roma (Península Itàlica).
 
Els pobles conquerits pels romans varen aprendre la cultura i costums romanes: llengua, religió, llei, formes de govern, costums... Aquest procés reb el nom de ROMANITZACIÓ.


Línia del temps del meu projecte sobre l'Imperi Romà.

Les ciutats romanes

Les ciutats romanes tenen el seu origen als campaments militars. Les ciutats eren el nucli de la vida romana: social, econòmica, política i cultural.

Les ciutats eren emmurallades amb carrers rectilinis, tenien edificis importants, edificis públics i monuments commemoratius.


Els romans varen destacar per les seves obres d'enginyeria com
 l'aqüeducte, els ponts i les calçades.

Hi havia dos tipus de cases: els domus i l’insulae. El domus eren cases grans i luxoses pels més rics. S'organitzaven en torn a un pati porticat. L'Insulae era un tipus de casa de pisos pels més pobres.

Insulae.

Domus.

Els edificis públics més importants eren el teatre, l’amfiteatre, les termes, el circ i el temple. Els monuments commemoratius es construïen per celebrar una batalla guanyada.
 
La societat

La societat romana estava dividida en ciutadans i no ciutadans, és a dir, en persones lliures i esclaus.

Classificació jerárquica de la societat romana.

La vida al camp

Els romans que vivien al camp es dedicaven al cultiu de blat, d’oliva i de raïm. També es dedicaven a la ramaderia i a la mineria.

Vivien en villes, que eren cases envoltades per cultius amb tallers artesanals i instal·lacions agrícoles. La casa principal tenia un pati porticat i també hi havia cases per als esclaus.

Es romans varen introduir noves activitats agrícoles com l’arada, la premsa d’oli, el molí de tracció animal, tècniques de regadiu i ús d’abonaments.

La vida al camp.
 
Fonts d'informació

* El meu llibre de Santillana de Ciencias Sociales de 6º i les explicacions a classe del Sr Berrio.

* Les imatges són de la meva exposició oral per al projecte de Català i vaig cercar-les i trobar-les a google.


Claudia De Miguel (6è Sr Berrio)

viernes, 8 de mayo de 2015

MARGALIDA ROCA. Tota una vida dedicada als nins

Avui, a classe de Català, hem tengut el privilegi d'entrevistar a una persona a la qual estimam molt: Margalida Roca.

La Srta Roca fou la nostra coordinadora de Primària fins el passat més de desembre, quan es va jubilar. Ara, ve a la nostra escola a visitar-nos i a ajudar-nos amb l'hort ecològic que ella mateixa va crear i gestionar per a tots els alumnes.

S'ha caracteritzat per ser una bona mestre, però per damunt de tot, una bona persona que es preocupa per tots els nins i nines de l'escola i pels que més ho necessiten de la nostra societat i d'altres països.

Aquí vos deixam l'entrevista que li hem fet en Boris, na Teresa, na Patricia i jo, na Marina, que he fet d'entrevistadora. Esperam que vos agradi:   

Quan era petita…

Marina Costa: On i quan va néixer?

Margalida Roca: Vaig néixer a un poblet que es diu Santa Eugènia, que està al Pla de Mallorca, al juny del 1950.

MC: Que nomen els teus pares?

MR: El meu pare nom Miquel i la meva mare nom Antònia.


MC: Què recordes de la teva vida en família quan eres petita?

MR: Vivíem a un poble que era molt tranquil i que encara ara ho és. Anava a escola i fèiem moltes activitats relacionades amb el camp, on els meus pares hi feien feina i els meus germans i jo, els hi ajudaven. També ajudàvem amb les feines de casa, ja que ens varen ensenyar poquet a poquet a fer-les.


MC: On vius?

MR: Ara visc a Palma, al carrer Reina Maria Cristina.


MC: Com eres com a filla i alumna?

MR: Com a filla me diuen que era un poc remugona. I com a alumne, fins que vaig tenir 14 anys, sa veritat és que vaig tenir molt bones notes. Després me vaig desbaratar un poquet i llavors vaig tornar aconseguir bones notes!


A l’escola...


MC: Quines assignatures t’agradaven més?

MR: Me varen agradar molt la llengua i les matemàtiques durant molt de temps.


MC: Recordes qualque professor especial?

MR: Record a la Sra. Lleuger que me va ensenyar molt bé com havia d’escriure i sobre tot, com havia d’evitar les faltes d’ortografia.


MC: Com eren les classes abans?

MR: A les classes d’abans, normalment el professor el que feia era explicar i després fèiem activitats. Hi havia poca interacció, és a dir, ens feien poques preguntes. Més bé el que havíem de fer era escoltar, però això si, havíem d’escoltar MOLT BÉ! Perquè després ens feien exàmens i havíem de saber contestar en relació a tot el que ens havia explicat el professor.


MC: Què volies ser quan tenies 10 anys?

MR: Quan tenia 10 anys volia ser perruquera.


MC: Recordes qualque anècdota especial com a alumne?

MR: Jo record que fèiem moltes festetes, sobre tot quan era més petita, que anava a una escola de monges. Estaven relacionades a nivell religiós, però per jo en aquell moment, com que eren activitats on fèiem teatre, manualitats i fins i tot pastissets, record això amb molt de carinyo.


Com a mestre…


MC: Des de i per què vares decidir ser mestre?

MR: Tot va ser una mica casual. Jo vaig estar amb un grup de boy scouts que feia activitats de cap de setmana (com anar d’excursió), i arrel d’estar amb aquest grup, vaig conèixer el propietari d’una escola que me va proposar si volia fer classe amb ells. I vaig dir que si, que ho provaria. Vaig començar a fer classe a nins de 3 anys. Me va agradar tant que vaig començar a estudiar Magisteri!


MC: Quants d’anys has estat mestre?

MR: 47 anys.


MC: Què és el que més ha canviat de la teva professió?

MR: Primer que els mestres hem après moltes coses que abans, quan estudiàvem com a mestres, no havíem après, és a dir, hem après com els alumnes van aprenent dia a dia dins les diferents matèries, o sigui, el seu procés d’aprenentatge, que jo quan vaig començar de mestre no era conscient. A més a més, he après que hi ha moltes maneres d’aprendre. Llavors aprendre a aprendre és molt important avui en dia per poder ensenyar als teus alumnes.


MC: Quin és el secret per ser un bon mestre?

MR: Són moltes coses a la vegada. Primer de tot, t’han d’agradar molt els infants, MOLT! Després has de tenir molta paciència. MOLTA! Has d’aprendre, tu com a mestre, cada dia; tant del que llegeixes com de la formació que puguis anar tenint. I també has d’aprendre dels nins, perquè els nins ensenyen moltes coses. A partir d’aquí has d’estar sempre a l’actualitat de tots els canvis que hi pugui haver a nivell educatiu, social, cultural...


MC: Recordes qualque anècdota especial com a mestre?

MR: MOLTES! Sobretot, les respostes que donau els nins i nines davant qualsevol pregunta que pugui fer el mestre o sobre tot quan se fan projectes de treball que es quan els alumnes aporten les seves dubtes i el seu saber. Les respostes són molt sorprenents i, a la vegada, gratificants. N’hi ha una concretament d’un alumne de 5 anys que encara record: “Estàvem fent un projecte damunt el que eren els fruits secs i va explicar que les nous botaven. Els altres companys li varen dir que les nous no tenen peus i que no podien botar. En aquell temps, a la televisió feien un anunci que tiraven les nous des de l’aire i quan pegaven en terra, feien bots, i ens va explicar que era per això i ho trobàrem tots molt divertit! Aquest nin era un nin molt observador i es fixava molt en tot el que deien a la televisió i ho sabia relacionar molt bé quan estudiàvem!”


Societat


MC: Si poguessis canviar-ho, què canviaries de la societat actual?

MR: Primer de tot, no anar tan aviat, tenir temps per poder reflexionar i poder disfrutar de les coses. Avui en dia feim massa via. Segona cosa seria inculcar més responsabilitat i sentit comú a les persones, des dels petits fins als grans i des dels grans fins als petits. I tercer, que els polítics fossin més raonables i que escoltassin més a la gent del poble perquè som realment els que ho generam tot: cultura, educació, riquesa... Crec que els polítics, avui en dia, ens escolten molt poc, i això hauria de canviar.


MC: Com creus que els nins de 10 anys podem ajudar a la societat?

MR: Jo crec que podeu ajudar en moltíssimes coses perquè ja teniu molta capacitat, ja heu viscut moltes experiències i vivències i crec que, sobre tot, podeu ajudar primer, als vostres companys. Qui sap fer una cosa ajuda a un altre que no en sap tant i a l’inversa. Podeu ajudar també a ser més cívics; respectant els carrers, els espais... i a la vegada fent que els que no ho respecten ho facin. De vegades som els mateixos adults els que no respectam totes aquestes coses! També podeu opinar, dir el que vosaltres necessitau, el que vosaltres canviaríeu... Totes aquestes coses les podeu fer perquè ja teniu el criteri suficient i bones idees.


MC: Com creus que pot ajudar l’escola a la societat?

MR: L’escola pot ajudar a la societat a ser capdavantera. Per exemple, vosaltres ara estau utilitzant tablets i des de que les utilitzau, em sembla que les ganes d’aprendre han canviat per bé. Llavors, si l’escola està sent molt capdavantera ensenyant als infants les coses més novedoses, això ajudarà a la societat. També ha d’ajudar a aprendre a reflexionar per millorar les coses. La societat necessita més crítics per millorar. No crítics en la part negativa, si no en la part positiva. Per tant, si l’escola ensenya als alumnes a ser crítics, a ser autònoms, a ser independents, jo crec que ajudarà a la societat. Estic segura!


MC: Què es necessita per ser un bon alumne?

MR: Primer de tot, tenir ganes d’aprendre, ser molt curiós (en el bon sentit de la paraula), que vos agradi mirar, escoltar, veure, investigar, comparar... tot això és molt important perquè a partir del que cada persona té ganes de fer, aprèn més aviat i millor. Per tant tots els alumnes el primer de tot que heu de tenir és curiositat, ganes d’aprendre, ganes de descobrir i d’investigar.


MC: Què es necessita per ser una bona persona?

MR: Especialment crec que és pensar que el que a tu no t’agrada, pot no agradarli a un altre. Per tant no has de fer-li a ningú allò que no t’agradaria que et fessin. Després, és important col·laborar amb tots: des dels teus companys, ja siguin de l’escola, feina, els teus veïnats, gent del carrer... Si aprens a ajudar als altres, seràs molt bona persona! I finalment, ser capaç de donar la teva opinió perquè totes les coses millorin.


Curiositats


MC: Què t’agrada fer al teu temps lliure?

MR: M’agrada molt anar d’excursió, m’agrada nedar, m’agrada llegir, m’agrada escoltar música, ballar i sobre tot, estar amb gent. Fer tertúlies, comentar el que passa, comentar llibres que hem llegit, si hem anat al cinema... I també m’agrada molt escoltar l’òpera i veurer’la als teatres en viu  m’agrada molt



MC: Millor moment del dia:

MR: Jo tenc molts de moments bons en el dia! Crec que el millor moment del dia és quan me trob amb gent, quan puc estar acompanyada amb gent per poder comentar, anar a passejar...


MC: Una frase que t’agradi molt:

MR: “Que cada dia sigui millor que el dia anterior”.


MC: Una persona que t’hagi marcat:

MR: A mi m’han ajudat molt, primer de tot, el meus pares, m’han ajudat molt a ser com som. Els meus germans també. Però sobre tot, els amics que tenc. Però no podria dir una persona concreta.


MC: Una cançó:

MR: Himne de l’Alegria.


MC: Un llibre:

MR: M’han agradat molts però un que m’ha ajudat en moltes ocasions es: La Buena Suerte, d’Alex Rovira.  


MC: Una pel·lícula:

MR: El estanque dorado. És una pel·lícula de fa molt de temps!


MC: Un desig:

MR: Que totes les persones puguin aconseguir els seus propòsits.


MC: Una ciutat:

MR: La veritat és que Palma m’agrada molt, però he visitat moltes ciutats de la Península i Europa i n’hi ha que són màgiques, per exemple, una que me va impactar va ser Venècia.


MC: Defineix-te amb 3 paraules:

MR: Activa, treballadora i amiga dels meus amics.



Moltíssimes gràcies per la teva col·laboració i per les facilitats que ens has donat per poder conèixer un poc més a una gran persona i professional.



Equip entrevistador: Marina Costa, Teresa Palmieri, Patricia Beltran i Boris Ivaylov.

jueves, 7 de mayo de 2015

MUSIC TO MY HEARS

Hola!!!

Soy Emilia de la clase de 5º del Sr Hernández. Como me gusta mucho la música, he decidido crear mi espacio que dedicaré a compartir con vosotros información sobre la música que practico en el colegio.

Toco la flauta dulce y mi profesor es Toni Moragués, pero mi instrumento favorito es el piano. Tengo un piano en casa que es de mi hermano, al que también le gusta la música.

Desde que soy pequeña, me gusta la música porque mi tía, a la que también le encanta, es profesora.

El Sr Mayans me ha dicho si quería compartir con MayLab y sus lectores mi idea y me ha hecho mucha ilusión. Seguro que podemos ayudarnos y conocer más sobre la música y sus beneficios en el aprendizaje para los todos los niños y niñas.

Os dejo nuestro enlace y espero que os guste:

http://musictomyhears.simplesite.com/

miércoles, 6 de mayo de 2015

ELS DÉUS EGIPCIS


L'antic Egipte una civilització amb una religió politeista, és a dir, amb més de un déu.

Els atributs

Els atributs són símbols amb els que es representen els deus egipcis els 3 més importants són:

·         L'anj la creu que simbolitza la vida eterna

·         El disc solar que representa la vida ja que per ells el sol era molt important

·         El ceptre was indica poder, dominació i força.





La llegenda de Osiris

Osiris. Déu dels morts i de les plantes.
No té cap animal associat. 

Osiris havia de ser rei dels déus, però el seu germà Seth gelós el va matar. El va repartir per trossos per tot Egipte. La seva dona el va recollir i el va juntar amb una vena de aquí la primera momia. Per aixó aquest deu es el deu dels morts.

Seth. Déu de les catástrofes naturals i de les forces violentes.
Animal associat: ós formiguer.

El seu fill Horus el va venjar matant al seu oncle.
Horus. Déu de dels déus.
Animal associat: el falcó.


Altresdéus 

Isis. Guardiana dels déus i deessa de les mares.
No té animal associat.

Anubis. Guarda de la cerimònia entre la vida i la mort.
Animal associat: el xacal.

Thot. Déu de l'escriptura.
Animal associat: ibis.

Apis. Déu de la fertilitat.
Animal associat: el bou.

Hator. Deessa de l'amor.
Animal associat: la vaca.

Ra. Déu del sol.
Animal associat: el falcó.

Amon-Ra. Déu dels faraons,
No té animal associat.


Fonts de informació

Mi primer larousse de historia. Editorial Larouse. 2002.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B

                                                                                                                                       Violeta Clar (Berrio 6è)

lunes, 4 de mayo de 2015

III OLYMPIC GAMES

Del dia 30 d’abril al 2 de maig, el col·legi Lledó va organitzar els III Olympic Games als quals varen assistir tots els col·legis Nace. Els equips estaven dividits en masculí i femení i comptaven amb un total de 36 participants per escola.

Primeres impressions
El primer dia vàrem fer la inauguració en la que tots els col·legis varen fer un jurament per jugar net i sense trampes. Un esportista paralímpic que ha participat als JJOO, va encendre la torxa dels jocs. Les gimnastes varen representar un ball per a la cerimònia. Al acabar tots ens vàrem anar amb les famílies que ens acollien.
Cerimònia de inauguració dels III Olympic Games a Castellón.

Comencen els Jocs!

El segon dia tots vàrem fer atletisme (50 m llisos) i natació al matí, i a la tarda els benjamins varen jugar a bàsquet, els alevins a handbol (vàrem perdre un partit 6-5 i guanyar un altre 7-4 contra Zuloaga i Lledó) i els infantils a futbol. Ho vàrem fer molt bé!
El tercer dia els alevins varen jugar a futbol i a bàsquet, els infantils a vòlei i bàsquet i els benjamins a handbol i futbol al matí. A la tarda es varen fer les semifinals i, si guanyaves anaves a les finals, que eren l’últim dia.

Hi havia una nina de Zuloaga que era una màquina en tots els esports! Ha estat una jornada molt igualada. Alguns partits s’han decidit per penals, per exemple, a futbol.

Aquest dia fou molt divertit però esgotador a la vegada!
L’emoció de les finals!

El quart i últim dia es varen fer les finals i l’entrega de trofeus als guanyadors i unes medalles per tothom. Vàrem quedar segons a futbol a la categoria infantil masculí que també va quedar primer en vòlei. Els benjamins masculins varen quedar primers a handbol.  I Lledó va guanyar els III Olympic Games.

Després de quatre dies disfrutant de l’esport, tothom es va acomiadar. Ens tornarem a veure el proper curs a Stonar (Anglaterra), on es faran els IV Olympic Games.
Trofeus per als guanyadors dels III Olympic Games de Castellón.

Convivència amb altres famílies
Alguns ja coneixíem a les famílies d’anteriors Olympic Games. La meva família era molt simpàtica.

A part de l’esport també hem après a conviure amb una família desconeguda. El que em va agradar era que ells parlaven el seu català, el valencià, quasi com nosaltres però amb accent molt diferent.
Quan jo parlava pel telèfon amb el meu pare em deien que el nostre dialecte era molt diferent i més exagerat, però és el mateix que pensam nosaltres del seu dialecte.

Experiències
Hem jugat a futbol, bàsquet, hem corregut 50m i 800m llisos, hem fet natació, vòlei i handbol. Una experiència increïble! Molt divertida però esgotadora! Va ser una passada!

Hem pogut visitar el Museu de les Arts i de les Ciències de València i també hem anat a un centre comercial.
Esperit olímpic

Fer el jurament a la cerimònia de inauguració implica respectar les regles, el joc net, als rivals i als àrbitres.
El que em va agradar més és que gent de distints cursos hem fet molts amics i això es notava molt quan guanyaven un partit. Tots ens donàvem una abraçada en grup. Això es diu: UN BON EQUIP!

Alex De Miguel (5è Mayans)
Claudia De Miguel (6è Berrio)
Stella Garau (5è Fowler)
Mia Huélamo (5è Hernández)
Marco Mas (5è Hernández)