Avui, a classe
de Català, hem tengut el privilegi d'entrevistar a una persona a la qual
estimam molt: Margalida Roca.
La Srta Roca
fou la nostra coordinadora de Primària fins el passat més de desembre, quan es
va jubilar. Ara, ve a la nostra escola a visitar-nos i a ajudar-nos amb l'hort
ecològic que ella mateixa va crear i gestionar per a tots els alumnes.
S'ha
caracteritzat per ser una bona mestre, però per damunt de tot, una bona persona
que es preocupa per tots els nins i nines de l'escola i pels que més ho
necessiten de la nostra societat i d'altres països.
Aquí vos deixam
l'entrevista que li hem fet en Boris, na Teresa, na Patricia i jo, na Marina,
que he fet d'entrevistadora. Esperam que vos agradi:
Quan era
petita…
Marina Costa: On i quan va néixer?
Margalida Roca: Vaig néixer a un poblet que es diu Santa Eugènia, que
està al Pla de Mallorca, al juny del 1950.
MC: Que nomen els teus pares?
MR: El meu pare nom
Miquel i la meva mare nom Antònia.
MC: Què recordes de
la teva vida en família quan eres petita?
MR: Vivíem a un
poble que era molt tranquil i que encara ara ho és. Anava a escola i fèiem
moltes activitats relacionades amb el camp, on els meus pares hi feien feina i
els meus germans i jo, els hi ajudaven. També ajudàvem amb les feines de casa,
ja que ens varen ensenyar poquet a poquet a fer-les.
MC: On vius?
MR: Ara visc a
Palma, al carrer Reina Maria Cristina.
MC: Com eres com a
filla i alumna?
MR: Com a filla me
diuen que era un poc remugona. I com
a alumne, fins que vaig tenir 14 anys, sa veritat és que vaig tenir molt bones
notes. Després me vaig desbaratar un poquet i llavors vaig tornar aconseguir
bones notes!
A l’escola...
MC: Quines
assignatures t’agradaven més?
MR: Me varen
agradar molt la llengua i les matemàtiques durant molt de temps.
MC: Recordes
qualque professor especial?
MR: Record a la
Sra. Lleuger que me va ensenyar molt bé com havia d’escriure i sobre tot, com
havia d’evitar les faltes d’ortografia.
MC: Com eren les
classes abans?
MR: A les classes
d’abans, normalment el professor el que feia era explicar i després fèiem
activitats. Hi havia poca interacció, és a dir, ens feien poques preguntes. Més
bé el que havíem de fer era escoltar, però això si, havíem d’escoltar MOLT BÉ!
Perquè després ens feien exàmens i havíem de saber contestar en relació a tot
el que ens havia explicat el professor.
MC: Què volies ser
quan tenies 10 anys?
MR: Quan tenia 10
anys volia ser perruquera.
MC: Recordes qualque
anècdota especial com a alumne?
MR: Jo record que fèiem
moltes festetes, sobre tot quan era més petita, que anava a una escola de
monges. Estaven relacionades a nivell religiós, però per jo en aquell moment,
com que eren activitats on fèiem teatre, manualitats i fins i tot pastissets,
record això amb molt de carinyo.
Com a mestre…
MC: Des de i per
què vares decidir ser mestre?
MR: Tot va ser una
mica casual. Jo vaig estar amb un grup de boy
scouts que feia activitats de cap de setmana (com anar d’excursió), i arrel
d’estar amb aquest grup, vaig conèixer el propietari d’una escola que me va
proposar si volia fer classe amb ells. I vaig dir que si, que ho provaria. Vaig
començar a fer classe a nins de 3 anys. Me va agradar tant que vaig començar a
estudiar Magisteri!
MC: Quants d’anys
has estat mestre?
MR: 47 anys.
MC: Què és el que
més ha canviat de la teva professió?
MR: Primer que els
mestres hem après moltes coses que abans, quan estudiàvem com a mestres, no havíem
après, és a dir, hem après com els alumnes van aprenent dia a dia dins les
diferents matèries, o sigui, el seu procés d’aprenentatge, que jo quan vaig
començar de mestre no era conscient. A més a més, he après que hi ha moltes maneres
d’aprendre. Llavors aprendre a aprendre és molt important avui en dia per poder
ensenyar als teus alumnes.
MC: Quin és el
secret per ser un bon mestre?
MR: Són moltes
coses a la vegada. Primer de tot, t’han d’agradar molt els infants, MOLT!
Després has de tenir molta paciència. MOLTA! Has d’aprendre, tu com a mestre,
cada dia; tant del que llegeixes com de la formació que puguis anar tenint. I
també has d’aprendre dels nins, perquè els nins ensenyen moltes coses. A partir
d’aquí has d’estar sempre a l’actualitat de tots els canvis que hi pugui haver
a nivell educatiu, social, cultural...
MC: Recordes
qualque anècdota especial com a mestre?
MR: MOLTES!
Sobretot, les respostes que donau els nins i nines davant qualsevol pregunta
que pugui fer el mestre o sobre tot quan se fan projectes de treball que es
quan els alumnes aporten les seves dubtes i el seu saber. Les respostes són
molt sorprenents i, a la vegada, gratificants. N’hi ha una concretament d’un
alumne de 5 anys que encara record: “Estàvem fent un projecte damunt el que
eren els fruits secs i va explicar que les nous botaven. Els altres companys li
varen dir que les nous no tenen peus i que no podien botar. En aquell temps, a
la televisió feien un anunci que tiraven les nous des de l’aire i quan pegaven
en terra, feien bots, i ens va explicar que era per això i ho trobàrem tots
molt divertit! Aquest nin era un nin molt observador i es fixava molt en tot el
que deien a la televisió i ho sabia relacionar molt bé quan estudiàvem!”
Societat
MC: Si poguessis
canviar-ho, què canviaries de la societat actual?
MR: Primer de tot,
no anar tan aviat, tenir temps per poder reflexionar i poder disfrutar de les
coses. Avui en dia feim massa via. Segona cosa seria inculcar més
responsabilitat i sentit comú a les persones, des dels petits fins als grans i
des dels grans fins als petits. I tercer, que els polítics fossin més raonables
i que escoltassin més a la gent del poble perquè som realment els que ho
generam tot: cultura, educació, riquesa... Crec que els polítics, avui en dia,
ens escolten molt poc, i això hauria de canviar.
MC: Com creus que
els nins de 10 anys podem ajudar a la societat?
MR: Jo crec que
podeu ajudar en moltíssimes coses perquè ja teniu molta capacitat, ja heu
viscut moltes experiències i vivències i crec que, sobre tot, podeu ajudar
primer, als vostres companys. Qui sap fer una cosa ajuda a un altre que no en
sap tant i a l’inversa. Podeu ajudar també a ser més cívics; respectant els
carrers, els espais... i a la vegada fent que els que no ho respecten ho facin.
De vegades som els mateixos adults els que no respectam totes aquestes coses! També
podeu opinar, dir el que vosaltres necessitau, el que vosaltres canviaríeu...
Totes aquestes coses les podeu fer perquè ja teniu el criteri suficient i bones
idees.
MC: Com creus que
pot ajudar l’escola a la societat?
MR: L’escola pot
ajudar a la societat a ser capdavantera. Per exemple, vosaltres ara estau
utilitzant tablets i des de que les utilitzau, em sembla que les ganes
d’aprendre han canviat per bé. Llavors, si l’escola està sent molt capdavantera
ensenyant als infants les coses més novedoses, això ajudarà a la societat.
També ha d’ajudar a aprendre a reflexionar per millorar les coses. La societat
necessita més crítics per millorar. No crítics en la part negativa, si no en la
part positiva. Per tant, si l’escola ensenya als alumnes a ser crítics, a ser
autònoms, a ser independents, jo crec que ajudarà a la societat. Estic segura!
MC: Què es
necessita per ser un bon alumne?
MR: Primer de tot,
tenir ganes d’aprendre, ser molt curiós (en el bon sentit de la paraula), que
vos agradi mirar, escoltar, veure, investigar, comparar... tot això és molt
important perquè a partir del que cada persona té ganes de fer, aprèn més aviat
i millor. Per tant tots els alumnes el primer de tot que heu de tenir és
curiositat, ganes d’aprendre, ganes de descobrir i d’investigar.
MC: Què es
necessita per ser una bona persona?
MR: Especialment crec
que és pensar que el que a tu no t’agrada, pot no agradarli a un altre. Per
tant no has de fer-li a ningú allò que no t’agradaria que et fessin. Després,
és important col·laborar amb tots: des dels teus companys, ja siguin de
l’escola, feina, els teus veïnats, gent del carrer... Si aprens a ajudar als
altres, seràs molt bona persona! I finalment, ser capaç de donar la teva opinió
perquè totes les coses millorin.
Curiositats
MC: Què t’agrada
fer al teu temps lliure?
MR: M’agrada molt anar
d’excursió, m’agrada nedar, m’agrada llegir, m’agrada escoltar música, ballar i
sobre tot, estar amb gent. Fer tertúlies, comentar el que passa, comentar
llibres que hem llegit, si hem anat al cinema... I també m’agrada molt escoltar
l’òpera i veurer’la als teatres en viu m’agrada molt
MC: Millor moment
del dia:
MR: Jo tenc molts
de moments bons en el dia! Crec que el millor moment del dia és quan me trob
amb gent, quan puc estar acompanyada amb gent per poder comentar, anar a
passejar...
MC: Una frase que
t’agradi molt:
MR: “Que cada dia
sigui millor que el dia anterior”.
MC: Una persona que
t’hagi marcat:
MR: A mi m’han
ajudat molt, primer de tot, el meus pares, m’han ajudat molt a ser com som. Els
meus germans també. Però sobre tot, els amics que tenc. Però no podria dir una
persona concreta.
MC: Una cançó:
MR: Himne de l’Alegria.
MC: Un llibre:
MR: M’han agradat
molts però un que m’ha ajudat en moltes ocasions es: La Buena Suerte, d’Alex
Rovira.
MC: Una pel·lícula:
MR: El estanque
dorado. És una pel·lícula de fa molt de temps!
MC: Un desig:
MR: Que
totes les persones puguin aconseguir els seus propòsits.
MC: Una ciutat:
MR: La veritat és
que Palma m’agrada molt, però he visitat moltes ciutats de la Península i
Europa i n’hi ha que són màgiques, per exemple, una que me va impactar va ser
Venècia.
MC: Defineix-te amb
3 paraules:
MR: Activa,
treballadora i amiga dels meus amics.
Moltíssimes
gràcies per la teva col·laboració i per les facilitats que ens has donat per
poder conèixer un poc més a una gran persona i professional.
Equip entrevistador: Marina Costa, Teresa Palmieri, Patricia Beltran i
Boris Ivaylov.
