martes, 28 de abril de 2015

LA SEU

Cinquè de primària va fer una excursió interessant el dia 30/03/15. L'excursió era a La Seu (la Catedral de Palma). Va ser una excursió estupenda i vàrem aprendre molt.

El Sr Mayans va preparar un itinerari per 5 llocs especials que després havíem d'investigar. Començam:

1) Estàtua del Foner

Què saps dels foners? Qui eren? A quina època varen viure? Investiga sobre ells.

Llorenç Rosselló va realitzar dues escultures del foner balear . Amb  la primera , va rebre la Medalla de Plata a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898 .
En ella hi ha una influència de Rodin: en la torsió del cos , en la tensió dels músculs , en el moviment. Són trets de la forta influència que l'escultor francès va originar i que van ser aprofitats sàviament per Rosselló .

En els anys cinquanta l'Ajuntament va proposar fondre en bronze l'escultura de Rosselló , el que no es va fer fins a 1970. En 1994 va ser restaurada doncs li faltava la fona i es va posar un petit parterre rodejat de cadenes.

2) Hort del Rei

A quina època pertany aquest arc?

Quin és el nom d'aquest palau?


En tots els plànols de Palma anteriors a 1900 apareixen aquests jardins al costat de l'Almudaina. Hi ha un brollador i un estany on estan els ànecs del rei, hi havia arbres fruiters com tarongers, llimoners, pruneres... A més d'alguns ornamentals com xiprers i palmeres.

També hi havia vinya i es plantaven cebes, cols, espinacs, raves, enciams, llorer... I es criaven conills, tot això tancat per altes tàpies. No era un espai públic al qual es pogués accedir lliurement. Era patrimoni reial.

A la part més propera a l'actual plaça de la Reina hi havia la casa de l'hortolà. Per l'altre extrem, el jardí es tancava amb la Caserna de Cavalleria.

3) El drac de na Coca

Veis el Drac de na Coca?

Creis que la llegenda és real?


El drac de na Coca era un drac d'una llegenda mallorquina molt famosa. Es tractava d'un drac que va arribar a Mallorca, va créixer molt i es va convertir en un enorme monstre que menjava gent per la nit.

Un dia va anar a menjar-se la princesa que estava amb Bartomeu en el balcó. Però després va venir el drac de na Coca i en Bartomeu el va matar. Aquesta llegenda era d’un cocodril que menjava rates i coses semblants.

4) Museu Diocesà de Mallorca

Vos sona qualque dels artistes d'aquesta exposició?


El museu diocesà de Mallorca és un museu sobre Jesús i les religions. També hi ha rèpliques de la Seu i parlen sobre com se va construir la Seu i les coses que té.
És un museu gran. 
5) La Seu

Entrada principal exterior.

Part frontal interior.

Obra de Miquel Barceló.

Vidriera 1.

Vidriera 2.

Llum i color.

Imatge exterior des del Parc de la Mar.
La Catedral-Basílica de Santa Maria de Palma de Mallorca també anomenada Seu de Mallorca és el principal edifici religiós de l'illa de Mallorca.
En mallorquí, se la coneix com La Seu ( Seu és el nom que reben les catedrals a la Corona d'Aragó). Consisteix en un temple d'estil gòtic llevantí construït a la vora de la badia de Palma. Es treu el cap al mar sobre les muralles romana i renaixentistes que protegien la ciutat, sent l'única catedral gòtica que compleix amb aquesta peculiaritat.
Consisteix també a la seu de la diòcesi de Mallorca, el seu titular és l'Assumpció de Maria.
El 1931 va ser declarada Monument Històric-artístic. A més, es tracta de la catedral amb el major rosassa del món gòtic, 2 major rosassa original de totes les catedrals gòtiques europees, 3 ja que hi ha catedrals amb rosasses de majors dimensions però pertanyen al neogòtic, 4 i també una de les que té una nau de major altura entre les catedrals d'estil gòtic europees.
La seva construcció es va iniciar en 1229, després de la conquesta de l'illa per la Corona d'Aragó. El rei Jaume I, va decidir enderrocar l'antiga gran mesquita de Medina Mayurca per construir un gran temple dedicat a Santa Maria, a causa que va esclatar un fort temporal durant la travessia per mar cap a Mallorca per conquerir-la, va prometre construir-li una catedral en veneració si aquesta els salvava de la mort.

La meva opinió sobre l'excursió 
A mi m'ha agradat molt l'excursió i crec que a molts altres també. Hem après moltes coses noves i ens hem divertit!

Els tres grups de 5è dins la Seu.

Fonts d'informació 
Informació que vaig aprendre durant una excursió i visita guiada pel casc antic de Palma.
Kiril Ivaylov
5è Miss Fowler

S.O.S VET

Hola!!!

Somos Raffi, Jenny y Lily, alumnas de la clase de 5º del Sr Hernández. Como cuando seamos mayores queremos ser veterinarias, hemos decidido empezar ahora con nuestra web, porque nos gustan mucho los animales.

Nos gustaría trabajar en América atendiendo a todo tipo de animales; desde los más grandes hasta los más pequeños reptiles, anfibios, mamíferos, peces, aves... Nos gustan mucho los mamíferos acuáticos, como los delfines.

Seremos un equipo de trabajo en el que también incluiremos a Sophie, Ella, Carolina, Lola, Esther, Annalise y Greta que son alumnas de 4º y Remi y Jan de 1º y 2º de primaria.

El Sr Mayans nos ha dicho si queríamos compartir con MayLab y sus lectores nuestra idea. Seguro que podemos ayudarnos y conocer más a todos los animales del planeta.

Os dejamos nuestro enlace y esperamos que os guste:

http://sosvet.simdif.com/

Imagen de nuestra web SOSVET

lunes, 27 de abril de 2015

HACEMOS POSIBLE LO IMPOSIBLE - Parte I

La semana pasada, trabajando la Inteligencia Lógico/Matemática, hicimos una actividad que consistía en buscar alguna situación que fuera IMPOSIBLE. Una vez habíamos pensado en algo imposible, debíamos buscar de qué manera lo podíamos hacer POSIBLE.

Es la segunda vez que hacemos esta actividad. El primer día, todos pusimos cosas como por ejemplo:

-Imposible: Que los coches vuelen.
-Posible: Ponerle alas.

Algunas ideas: Robot con sentimientos, vivir en la luna, coches voladores.

El Sr Mayans nos explicó que el objetivo de esta actividad es enseñarnos a pensar. La respuesta de "ponerle alas" no es incorrecta, pero él siempre nos dice que no puede volar por muchas alas que le pongamos. ¡Y tiene razón!

Hemos entendido que hace falta algo más. Por eso esta actividad nos gusta, porque no es fácil. Hay que pensar y usar la imaginación.

Así que de todas las ideas, nos gustó mucho esta:

-Imposible: Que no haya pobres en el mundo.
-Posible: Acabar con la pobreza.

Estas son las ideas que tuvimos en la actividad de "Hacer posible lo imposible".

Pero como esto es muy difícil, hemos tenido las siguientes ideas. De momento son ideas. Pero vamos a trabajar para ver cómo podemos ayudar nosotros a hacer posible este imposible.

Teresa: Que las personas ricas se den cuenta que hay que ayudar a los pobres y que todos tengan dinero. Ayudándonos unos a otros, dando trabajo a los que no tienen, preocupándonos no solo de nosotros mismos, si no también de los demás. Propongo que algunas empresas den trabajo a los que no tienen. Crear una oficina de empleo para los que no tienen trabajo. Y hacer una campaña de sensibilización.

Alex: Que las personas pobres tengan un poco dinero cada mes y puedan tener un trabajo.

Dylan: Que haya constructores y obreros voluntarios que puedan viajar a países pobres para enseñar y ayudar a construir casas, colegios, hospitales... Con los donativos de la gente rica.

Boris: Que la gente que tiene dinero en el mundo hiciera donativos para los pobres y para instalaciones. Se tendría que lograr un primer mundo un 50% menos rico para que el tercer mundo pudiera tener el otro 50% de riqueza. Así, continuamente no existiría la pobreza a menos que políticos corruptos roben dinero y se lo queden únicamente para ellos. En ese caso la pobreza seguirá aumentando.

Patri: Que el dinero que sobre de un país pueda ir a los países que no tienen para crear trabajos. 

Isabel: Que los niños y niñas podamos hacer cosas, galletas, mercadillos solidarios... para recaudar dinero para los que lo necesiten.

Lucia: Que los niños ayudemos. Tenemos muchas cosas y sabemos hacer muchas cosas. Podríamos hacer un mercadillo y recaudar dinero. Coger comida y juguetes que no estén rotos pero sí usados y donarlo a una ONG. Ayudar a niños que lo necesiten para que puedan comer, jugar, estudiar ...

Marina: Que una parte de los premios de lotería o de las apuestas vayan para personas que no tienen trabajo. De manera obligatoria o voluntaria.

Claudia: Que entendamos que es importante ayudar a los demás porque a nosotros también nos gustaría que nos ayudaran si lo necesitáramos. Ayudar para encontrar empleo

Diego: Que los políticos corruptos se dieran cuenta de lo que están haciendo. Así seríamos un mundo sin pobreza y así los políticos corruptos se arrepentirán.

Timothy: Que ayudemos en los casos de catástrofes naturales, por ejemplo en Nepal. Dando dinero a ONGs que ayudan a los necesitados y víctimas.

Antes de que acabe esta semana tenemos los siguientes deberes de la asignatura de Tutoría:

FORMAS DE AYUDAR EN NUESTRA PROPIA COMUNIDAD:

1. Preguntar a papá y/o mamá qué saben sobre las ONGs. 

2. Buscar en internet información sobre qué son las ONGs.

3. ¿Conocen papá y/o mamá alguna ONG? ¿Colaboran sus empresas con alguna? ¿Colabora el colegio con alguna?

4. SORPRESA PARA LA PARTE II DE ESTA ACTIVIDAD

martes, 21 de abril de 2015

CRISTOBAL COLON I EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA


Qui era Cristobal Colon?
Cristobal Colon va néixer l’any 1451 i va morir a Valladolid l’any 1506. Va ser el descobridor d'Amèrica. S’origen d'aquest navegant, probablement italià, està envoltat de misteri per obra d'ell mateix i del seu primer biògraf, el seu fill Hernando Colon. Pareix que en Cristobal Colon va començar com un artesà i comerciant modest i que va agafar contacte amb la mar a través de sa navegació de cabotatge amb fins mercantils.

Què volia i per què?

Volia viatjar a l’Índia per una nova ruta. Va demanar ajuda al rei de Portugal però com que no li va fer cas, va arribar a un acord amb els Reis Catòlics d’Espanya.

Colon creia que la Terra era rodona, i que per tant, anant per l'Oceà Atlàntic, acabaria arribant igualment a Àsia. Volia arribar a Orient, però no per la Mediterrània, sinó navegant en direcció contrària, és a dir cap a l'oest.

«Toscanelli map» de Justin Winsor - Narrative and critical history of America, Volume 2. Disponible bajo la licencia Dominio público vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Toscanelli_map.jpg#/media/File:Toscanelli_map.jpg


Membres de l’expedició
Cristobal Colon fa el viatge amb tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María.

«TresCarabelas» de Miguel Ángel "fotógrafo". Disponible bajo la licencia CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:TresCarabelas.jpg#/media/File:TresCarabelas.jpg
Va anar amb els Germans Pinzón (experts navegants), i amb 90 homes.

Trajecte, Destí i origen
Segons els estudis històrics les tres caravel·les varen partir cap a “El Nou Món” (sense saber-ho), des de Palos, Huelva.

El trajecte era anar fins a l’Índia per l’oest per poder demostrar que la Terra era redona però en realitat va fer el següent recorregut:


«Viajes de colon» de Phirosiberia - Basado en la combinación de File:Viajes de colon.jpg, File:Columbus1.PNG, File:Columbus2.PNG, File:Columbus3.PNG y File:Columbus4.PNG. Disponible bajo la licencia GFDL vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Viajes_de_colon.svg#/media/File:Viajes_de_colon.svg

Què va aconseguir?
Un dit popular diu: “Per Castella i per Lleó un món nou va donar Colon”.

Varen aconseguir demostrar que la Terra era redona a tots els habitants que no s’ho creien. També varen aconseguir dur aliments que mai havien menjat les persones de la resta de continents europeu, asiàtic o africà com la xocolata, el blat, les patates, les tomàtigues…

Complicacions
A partir del 1 d'octubre alguna cosa no anava bé perquè ja haurien de veure la terra. Les provisions s’esgotaven i els mariners estaven desesperats. Hi va haver diversos motins i dia 10 d’octubre, en Colon decidí que si no trobava terra en tres dies, tornarien a Palos.

El mateix dia 10 varen veure ocells. I la nit del 11 al 12 d'octubre el mariner Rodrigo de Triana va cridar des de La Pinta: Terra a la vista!

«Desembarco de Colón de Dióscoro Puebla» de Dióscoro Teófilo Puebla Tolín (1831-1901) (by Rockger21) - Photo scan (Book:Historia del Arte). Disponible bajo la licencia Dominio público vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Desembarco_de_Col%C3%B3n_de_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg#/media/File:Desembarco_de_Col%C3%B3n_de_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg

Per què he fet aquesta feina?
Alex De Miguel: M’agrada molt Amèrica i volia conèixer com es va descobrir. També volia conèixer per què Cristobal Colon va fer l’expedició i descobrir de quina nacionalitat era. Pel que he investigat, era italià, però no és 100% segur.

Marc Sastre: He triat aquesta expedició perquè m’interessa molt saber noves coses del descobriment d’una nova terra de la qual hem agafat aliments i coses que sense ell no hauríem pogut tenir.

Bibliografia
Els padrins de Marc tenien informació de Palos i la familia d’Alex va viatjar a República Dominicana on un guia els hi va explicar fets històrics.

Wikipedia.
Marc Sastre (Miss Fowler) i Alex De Miguel (Sr Mayans)

RIDE FOR YOUR LIFE

N’Annie era una nena que no estava molt feliç. La seva mare estava malalta i per això havia d’anar a casa dels seus oncles a Ballycare, Irlanda. Va fer un llarg viatge en autobús. Quan va arribar es va trobar amb en Pat, que la va dur amb el seu cavall a casa dels seus oncles. Tot d’una es varen fer amics.


Va veure una granja enfora que tenia una casa blanca i cinc arbres. Estava espantada i no volia quedar perquè no hi havia llum a la casa i no se sentia res de renou. Va entrar i li va semblar estrany que no hi hagués ningú.


La seva tia va aparèixer al cap d’un temps. Tenia mala cara i no volia acollir-la. Li va dir que al dia següent li cercaria una altra casa. La seva tia no li va dir res mes. Tot era molt estrany. El seu oncle no hi era i la seva cosina Mary tampoc.

A la nit, es va despertar. Va sentir un cotxe i va veure llum al graner. Va sentir uns crits d’un home. La seva tia plorava al llit.

Va sortir afora i va veure un home que dormia al graner. Va córrer a la granja i la seva tia li va explicar que era un dels treballadors de la granja.

Al matí, va sentir per la ràdio que cercaven a dos homes que havien robat i s’havien escapat de la presó. Ella va pensar que es tractava del seu oncle. Es va trobar amb en Pat, perquè li havia d’ensenyar a muntar a cavall. Es trobaren al pare d’en Pat i no li va agradar veure a n’Annie muntar. Quan li va contar a la seva tia que havia estat amb en Pat tampoc li va agradar. Pareixia com si, de sobte, no es duguessin bé...

Aquell dia, la seva tia Jean no va trobar una casa per n’Annie, així que li va deixar dormir un dia més. Aquell mateix vespre, n'Annie es va tornar despertar i va tornar a sortir al graner. Va sentir a una nina petita que plorava. Va llançar una pedra a la finestra i va descobrir que era la seva cosina Mary. Va intentar-ho però no podia treurer-la fins que va aparèixer en Pat, que la va ajudar.

Una vegada fora del graner, li va demandar a na Mary qui l'havia tancada. Havia estat l'home que s'havia escapat de la presó amb l'oncle. A més a més, hi havia una bossa amb moltes de doblers...

N'Annie va agafar un cavall i va anar ràpidament a demandar ajuda al poble. L'home l’encalçava. Quan va arribar al poble, cridava perquè la gent tanqués les portes i finestres i telefonessin a la policia.

L'home, que havia fugit de la presó, havia tancat a la seva cosina Mary al graner amb l’ajuda del seu oncle. I la seva tia Jean els havia ajudat a fugir perquè tenien a na Mary segrestada. Per això es comportava de manera tan estranya.

Quan es va arreglar tot, n'Annie va poder quedar casa de la seva tia amb na Mary i en Pat. I no varen tornar a veure al seu oncle i a aquell home.

 

Adaptació del llibre de lectura “Ride for your life” de na Pauline O'Carolan.
Isabel Espinosa Mairata
Sr Mayans

lunes, 20 de abril de 2015

ACTITUD POSITIVA

¡Hola a todos! Soy el Sr Mayans, tutor de este fantástico grupo de alumnos con el que hemos tenido la idea de hacer este blog.

Con el permiso de ellos y de forma extraordinaria, me he colado en su espacio de comunicación porque quería explicaros un proyecto que pusimos en marcha hace un mes, coincidiendo con la preparación del Open Day de nuestro centro, y para el que preparamos un taller muy simple sobre ACTITUD POSITIVA.

En 5º, la clase de Maui, estamos convencidos de que la ACTITUD ante la vida es lo que marca realmente la diferencia. Estamos tan convencidos de ello que todas las actividades de tutoría del curso están relacionadas con la EDUCACIÓN EMOCIONAL. Para ello, y debido a otro proyecto que inició el centro sobre el uso de tablets en el aula, decidimos aprovecharlas para crear VISUALIZACIÓN POSITIVA.

La idea era sencilla: elegir una frase motivante para que, al abrir nuestros dispositivos móviles, lo primero que veamos sea una frase que nos inspire y entusiasme.

Mis alumnos me han permitido entrar en el blog para compartir con vosotros nuestra experiencia. Esperamos que os guste y os lanzamos un reto:

Queremos comenzarlo con nuestras familias pero extenderlo lo máximo posible ya que estamos inmersos en otro proyecto llamado "Piensa en grande. Actúa en pequeño", animados por mi amigo y compañero Marcos Garasa de Innovaschool. Así que hemos pensado que busquéis una frase que os guste y os la pongáis en vuestros dispositivos: tablets, móviles, ordenadores personales o de trabajo, portátiles...

¿Os sumáis a nuestra iniciativa?

Aquí os mostramos nuestros ejemplos:

Escogí esta imagen tras sufrir una decepción a nivel personal.
Al ver que mi mundo se oscurecía, pensé en ser mi luz. Móvil del Sr. Mayans

El respeto no se impone, se gana. Por eso yo no soy el jefe de mi clase.
Intento ser el ejemplo de mi equipo.Tablet personal del Sr Mayans.

No me gusta la gente conformista o que dice SÍ a todo. Me gusta equivocarme mientras busco la excelencia.
Hacerlo bien no es suficiente para mí. Tablet escolar del Sr Mayans.

Esta frase la he utilizado en diferentes momentos de mi vida. En este momento, creo que me ayuda a buscar mi calma, mientras pasa la tormenta, y sabiendo que me hará mejor marinero. Especialmente mejor que aquellos que sólo miran el mar desde tierra y se aventuran a aconsejar sobre cómo combatir tempestades. Ordenador portátil del Sr Mayans.

Elegí esta frase porque me gusta el futbol. Esta frase explica que si no te esfuerzas al máximo,
nunca sabrás cuál es tu máximo y hasta dónde podrías llegar. Timothy.

A veces, la gente decía cosas malas sobre mí o sobre otras personas.
Cuando vi esta frase, pensé que me ayudaría a ser más fuerte. Lucia.

Me gusta esta frase porque cuando la veo cada mañana me dice que
YO QUIERO, PUEDO y DEBO. Eso me da ánimos para todo el día. Alex.

De esta frase, lo que más me gusta es la foto.
Los dos patitos no pueden subir un escalón muy alto para ellos, pero lo intentan. Clara.

Elegí esta frase porque me gusta mucho el básquet. Cuando juego un partido, por ejemplo,
intento pensar en lo que me motiva para hacerlo mejor. Dylan.

Buscaba frases y encontré una de Walt Disney que me gustó,
pero me quedé con esta porque mi madre siempre me dice que es algo que tengo que mejorar.
Por eso, fue mi emoción elegida cuando tuve que hacer mi parte del proyecto "El Emocionario". Boris.

Elegí hacer un collage de imágenes porque me gustaban muchas y no sabía cual poner.
Decidí hacerlo así para tenerlas todas. Patricia.

Siempre me esfuerzo en lo que no puedo conseguir y esta frase me anima a hacerlo. Claudia.

"El amor es lo más bonito". Pensé que sin el amor, la vida sería muy triste. Anna.


Me gusta esta frase porque me anima a no rendirme. Lucas.

He escogido esta frase porque mi madre y mis tíos me dicen que piense siempre en el presente.
El pasado ya ha pasado y no puedo hacer nada por cambiarlo. La vida es un regalo y hay que vivirla. Mercedes.

La vi y me gustó mucho porque me LIBERTAD es una de mis palabras favoritas. Alissa.
Me encanta ser feliz y me gustó mucho que fuera de Gandhi. Alissa.

Busqué muchas frases hasta que encontré ésta.
La leí dos veces y me ayudó a entender el temor. Bernat.


Recuerdo que el Sr Mayans nos puso esta frase un día en la pizarra
y me gustó tanto que pensé en que me motivaría tenerla y verla cada día. Marina.

Cuando encontré esta frase pensé: cada vez que abra la tablet
 veré "Tú puedes" y confiaré más en mi. Marina.

Me gusta mucho esta frase y el color en el que está escrita. Hunter.
Yo, a veces, me desanimo fácilmente. Esta frase me ayuda a ver los problemas
 como obstáculos que tengo que superar sin rendirme. Teresa.
Me gusta esta frase porque me da un motivo para estar contento.
Me gusta que haya gente que ponga estas frases para que seamos más entusiastas. Hugo.


Me gusta porque dice la verdad. No todos los días pueden ser buenos ni todo ser fácil,
pero sí que puede pasarte algo bueno cada día. Los días son como las rosas con espinas. Hugo.


Esta frase me gusta porque pienso que si me esfuerzo,
puedo conseguir todo lo que me proponga. Isabel.

Elegí esta frase porque creo que es verdad lo que dice y
 me gusta todo lo que expresa. Isabel.

Me gustan las frases de personas importantes. Esta frase es de Thomas Edison.
Encontré otra de Albert Einstein que también me gustaba, pero me gusta lo que dice Edison del fracaso. Diego.


Me gusta esta frase porque, sin decir la palabra HOY,
te prepara para que te esfuerces cada día y verla, me ayuda a hacerlo. Cristobal
Nos despedimos con una frase, como no podría ser de otra manera, en maorí, la lengua nativa de nuestro "líder" Maui: "Kia Kaha", que significa "Mantente fuerte".

¡¡¡Esperamos que os haya gustado mucho este post y que nos ayudéis a extender nuestra idea!!!


jueves, 16 de abril de 2015

LA CONQUESTA DEL POL SUD

Comença l'aventura

Aquesta història va començar en l'Any 1909. Fins aquell momento, ningú havia arribat a l'Antàrtida. Era l´últim lloc de la Terra que quedava per conquerir.


He triat aquesta expedició perquè he estudiat la historia d’en Shackleton i m'interessava saber més sobre les expedicions a l´Antàrtida.
 

Globus terraqui. Antártida. Pol Sud.


Els grans exploradors de l´època que varen voler ser el primers en arribar varen ser:



Shackleton, 1874-1922.
Va anar al Pol Sud al 1909 però es va quedar a 180 km d'arribar.

Amundsen, 1872-1928.
A 1911, Amundsen no va contar a ningú que volia anar a l'Antàrtida
i tothom pensava que el seu objectiu era el Pol Nord.

Scott, 1868-1912.
Al 1911, va partir cap al Pol Sud sense saber
que Amundsen havia anat també cap allà.
Com eren els exploradors?


Amundsen era un noruec de família rica. Els seus familiars eren capitans i propietaris de vaixells. Des de petit volia ser explorador. Tot lo que va fer a la seva vida era per aconseguir ser el millor explorador polar.

Feia molt de esport i dormia amb la finestra oberta per acostumar-se al fred. Coneixia molt be les tècniques de supervivència.

Va ser mariner en un vaixell de pesca per aprendre com un capità es guanya el respecte de la seva tripulació. Desprès es va fer capità perquè va pensar que si ell era el cap de la expedició devia ser també el cap al vaixell. 

Durant 2 hiverns va conviure amb esquimals per aprendre a sobreviure al gel. ( com abrigar-se, va veure que utilitzaven gossos). Amundsen tenia molta experiència com explorador polar.  

Scott era un britànic de bona família però no tenia els diners que tenia Amundsen. Mai havia pensat ser explorador polar.

Es va fer militar per tenir una bona posició a la societat. Va aconseguir ser oficial arribant a ser capità. La seva motivació per explorar era per elevar el seu joc en l’exèrcit.

Abans d´anar a la conquesta del Pol Sur, li varen convidar a una expedició científica a l’ Antàrtida i així es com es va donar compte de quant li va agradar el mon de la expedició polar.
Infografía de la conquista del Pol Sud
Roba i aliments pel viatge.
Preparació del viatge.
L'expedició I
 
L'expedició II


Algunes fotos
Final del viatge de Scott
Scott va ser el més famós dels expedicionaris perque va morir a la tornada amb el seus companys d´expedició que varen preferir quedar-se amb ell fins al final en lloc d'abandonar-ho.
  “Ens aferrem fins al final, però ens estem afeblint, per descomptat, i el final no pot estar lluny.
És una pena, però no crec que pugui escriure més. Per Déu, té cura de la nostra gent.” Carta de Scott.
Coneixem tota la història del seu viatge per totes les cartes que va escriure el 3 últims dies de la seva vida i que va deixar a la tenda on el trobaren mort a ell i el seus 2 companys. El seus companys del campament base els hi varen enterrar a l´Antàrtida.

Enterrament dels membres de l'expedició de Scott.

Amundsen va guanyar molts de diners amb el seu èxit però va decidir donar-ho tot a la família de
Scott en senyal de respecte perque el considerava un heroi.
Claus de l’èxit d’Amundsen:

1. Amundsen tenia molta experiència com explorador i va prepara molt be la missió. El viatge va ser molt ràpid i sense incidents.
2. Els animals: el huskies estaven millor preparats pel fred que el cavalls. En canvi quan va tenir que decidir matar los per alimentar se no va dubtar en fer-ho. Scott no va voler sacrificar els seus animals.
Amundsen va aprendre del inuits (esquimals), que els gossos eren el transport ideal a la neu.
Scott va apostar per cavalls i trineus motoritzats.
Els cavalls varen morir molt prest pel fred,
que també va congelar els motors dels trineus.
3. La preparació física. Ell i la seva tripulació feien tots el dies esport i eren molt bons esquiadors.
4. El paper que representava cada membre de la tripulació. Tots eren importants e insubstituïbles.

Gràcies Nacho, Yolanda i Pablo per ajudar-me a fer aquesta feina i per deixar-me investigar les coses que més m'agraden. 
Lucia Lugo Piñar